De set en set
Resistència a Venècia
He vist algunes de les primeres imatges de la Mostra de Venècia (la roda de premsa amb Cate Blanchett, presidenta del jurat avalada per la tasca equivalent feta dos anys enrere a Canes, i l’entrega d’un premi honorífic a Tilda Swinton en la inauguració, però també la sala mig plena a causa de les mesures de prevenció de la Covid-19) i tinc una sensació ambigua. D’una banda, apreciant l’entestament a fer-ho en un lloc tan significat del nord d’Itàlia on el coronavirus va fer els seus primers estralls a Europa, m’agradaria ser-hi i participar en aquesta mena de desafiament no només a la pandèmia, sinó a la idea que la continuïtat dels festivals cinematogràfics està en perill i fins i tot la de les sales d’exhibició. De l’altra, em provoquen cert desassossec les imatges que mostren les restriccions ineludibles a causa del papu i només de pensar-hi sento una desgana davant de les mesures de control per accedir a les sales que, de fet, són un episodi més de la limitació dels moviments en aquests temps tan estranys. En fi, una es resisteix a quedar-se a casa, però veu el món exterior com una cadena d’obstacles.
El cas és que a Venècia es vol “reivindicar el paper dels festivals en suport de la promoció del cinema”, tal com s’afirma en un manifest signat pels directors dels set festivals europeus considerats més rellevants: a més de la Mostra, Canes, Sant Sebastià, Locarno, Berlín, Rotterdam, Karlovy Vary i Londres. La mateixa Cate Blanchett (que ha reconegut que s’ho va pensar abans de mantenir el compromís de presidir el jurat oficial de la Mostra, però que creu que cal contradir la por) ha donat suport al manifest afegint-hi que els festivals de cinema són un lloc de trobada imprescindible, que l’experiència de veure les pel·lícules a les sales de cinema és insubstituïble i que cal contrarestar la “monocultura de l’streaming”. Una està d’acord amb la gran Cate i amb l’esperit de resistència de Venècia; però, no sé si és per la malenconia que du el canvi d’aire cap a la tardor, té la sensació que hi ha un món que pot estar acabant-se.