Europa federal

Una segona setmana parlant d’Europa, però aquest cop d’independència. Els articles que escriu Andreu Mas-Colell s’han de llegir i hem d’escoltar el que diu. És un dels economistes més importants de Catalunya i un bon coneixedor del procés independentista. Va publicar un article titulat Cal ser pragmàtic–Ara, 30 d’agost– en el qual deia: “Espanya, monàrquica o republicana, no acceptarà sota cap circumstància la separació de Catalunya.” Ben cert. Amb un govern de dretes o d’esquerres, d’extrema dreta o d’extrema esquerra, tots ells coincidiran que Catalunya no es pot separar d’Espanya i no cal parlar-ne més. Amb negociacions ben portades, Catalunya pot aconseguir més competències, però mai la independència, encara que ho demani el 90% de la població.

Però sóc una mica més optimista que el professor Mas-Colell. Tot i que la meva solució presenta unes dificultats en temps i en contingut. Confio que els meus nets podran veure la independència de Catalunya, però no abans. M’he referit en aquestes pàgines, més d’una vegada, a una Espanya federal en la qual hi ha una Catalunya, subjecte polític, integrada a una Unió Europea federal.

Per entendre el que comporta un estat federal res millor que mirar els Estats Units. Els EUA són uns estats units de forma federal. Es pot parlar de l’estat de Califòrnia i del de New York, i del Dakota del Nord, del de Kansas i del de Texas. Tots són estats que han “concedit” –traspassat– algunes competències pròpies a un govern central. Els estats tenen una sola constitució i nomenen un president dels EUA. Washington controla l’exèrcit, la justícia, les ambaixades a l’exterior, però poca cosa més. Les altres competències no estan “concedides”, sinó que es mantenen en els estats que les van crear. Un estat federat no regala res, sinó que concedeix el que li sembla. Això vol dir que tenen unes competències altíssimes. Ja es veu prou si es llegeixen els fets ocorreguts aquestes darrers setmanes.

Europa té per objecte crear una Unió Europea probablement federal. Si ho aconsegueix serà una Europa en la qual Catalunya podria ser un estat federal, amb personalitat pròpia, integrat en aquesta Europa en la qual hi hauria igualment Espanya, Portugal, França, etc. Tots aquests estats actuarien amb els drets que els concedeix una constitució. La creació d’una Unió Europea és molt difícil.

Es va començar després de la Segona Guerra Mundial, amb el general De Gaulle negant l’entrada dels britànics perquè condueixen per l’esquerra entre d’altres raons. Uns quants anys més tard es va fer un altre pas de gegant amb la creació de l’euro, que no va ser acceptat per la Gran Bretanya i alguns estats més. Des d’aleshores només hem vist l’entrada d’uns quants estats de l’est que creen més problemes que aportacions al conjunt. En tot cas, la Unió Europea s’ha encallat en afers com són una política fiscal i social única.

Fins que no s’aconsegueixin, Europa no anirà endavant. Ara bé, així com fa alguns anys va arribar l’euro amb gran sorpresa nostra, és possible que els representants d’estats com Alemanya, França, l’antic Benelux i potser Itàlia puguin aconseguir el que fins ara ha estat impossible. La pandèmia, tan global i tan desastrosa per a l’economia, pot ajudar a fer aquestes passes impossibles.