Tragèdia

La revetlla de Sant Joan d'aquest any ha quedat marcada per la tragèdia. Una tragèdia encara més colpidora perquè la gran majoria de les víctimes són adolescents. Joves que sortien amb ganes de gresca i de festa, com els pertoca per l'edat. Amb pressa per arribar als llocs, com si la vida se'ls escolés de les mans, com per desgràcia ha passat en aquesta ocasió. L'adolescent no entén de barreres ni de límits. Si el pas soterrani està embussat, es busca una altra sortida, encara que sigui arriscada. És imprudent, sí; però els adolescents no acostumen a ser-ne conscients. Més encara si van en grup.

Déu me'n guard de fer cap retret als joves que van perdre la vida a l'estació de tren de Castelldefels Platja, però ahir vaig sentir com les autoritats insistien molt a dir que l'estació estava ben condicionada i que tot el drama es va produir perquè les víctimes es van saltar les normes. Bé, doncs ja no cal insistir-hi més. No cal afegir més pena als pares d'aquests pobres joves dient-los que si els seus fills haguessin fet les coses com cal, d'una altra manera hauria acabat la festa.

A tots els pares que tenim fills adolescents aquesta notícia ens ha trasbalsat. En conèixer la tragèdia, era impossible no pensar que els nostres fills podrien haver estar entre les víctimes. I per tant, durant uns instants, vam sentir el dolor i la desesperació que ara estan sentint aquests pares. I, de seguida, l'alleugeriment de saber que els nostres estaven sans i estalvis. Dimecres al vespre, sàpiguen-ho, els mòbils de moltes famílies van treure fum. Què més es pot dir en aquests casos? A mi se m'han acabat les paraules.