Salvem les pimes i autònoms

Després de la crisi sanitària, que finalment sembla que està sent controlada, tot indica que els propers mesos de setembre i octubre seran molt durs per a moltes pimes i autònoms. El sector turístic ha patit la pitjor temporada de la història moderna, amb fortes conseqüències en el comerç, hostaleria i restauració, i també en el sector cultural, que encara no ha engegat amb normalitat les seves activitats.

La mort de persones derivada de la Covid és molt trista i dolorosa, i des d’aquí aprofito per enviar un missatge d’escalf a tots els que hagin patit la pèrdua d’algun familiar o amic. Sense voler equiparar les situacions, en una societat com la nostra, la mort o tancament d’una empresa és també molt dolorosa, perquè sovint darrere hi ha una història de lluita, de treball, d’esforç i, sobretot, d’esperança de futur i de garantia de benestar social. El que tanca un negoci per una crisi com l’actual pateix durament des del punt de vista personal i econòmic, i sovint veu esvaïdes moltes il·lusions i esperances de futur. I tanmateix, malauradament, també comporta la pèrdua segura de llocs de treball i de generació de riquesa i benestar.

És moment, doncs, de salvar totes les empreses que puguem, o més ben dit, tots els projectes i activitats que sigui possible. No és el mateix tancar una empresa i deixar inactives màquines, que cessar una activitat i traspassar-la a un tercer. Què vull dir amb això? Doncs que en alguns casos un tancament pot suposar que algú altre recuperi l’activitat si sap aconseguir que els clients segueixin consumint en un altre establiment que potser veurà incrementada la seva activitat. No obstant això, aquesta crisi veurà molts tipus de cessions d’activitats, i el que cal és salvar-ne com es pugui el màxim possible.

En aquest sentit, les cambres catalanes, des del passat mes d’abril, vam llançar un programa que porta per nom Que cap empresa tanqui i que té com a objectiu, com bé diu el seu lema, evitar el tancament d’empreses i autònoms del territori. El projecte està format per un equip de gairebé 200 assessors experimentats voluntaris, principalment de l’Associació de Sèniors de Catalunya per a l’Orientació del Talent Emprenedor (Asencat) i el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, que dia rere dia analitzen les consultes i qüestions formulades per les empreses i intenten assessorar-les per mantenir l’activitat en marxa.

Durant els primers mesos les demandes estaven relacionades amb com obtenir línies de finançament ICO o realitzar ERTO; posteriorment es van enfocar a com reorientar el negoci, i ara, finalment, les demandes giren al voltant de com trobar una sortida a la cessió de l’activitat.

Aquest últim tipus de demanda és complexa de solucionar, però no podem per això estar de braços plegats. En aquesta línia, el passat mes de juny vam signar un conveni amb Reempresa per tal que les cambres poguéssim canalitzar les possibles vendes d’empreses en dificultats. I a hores d’ara podem dir que el nombre d’èxits és prou important. Però, tot i així, hem de continuar buscant altres alternatives com ara les fusions de les petites empreses, les ampliacions de capital amb aportacions de nous socis, o, fins i tot, fer un fons econòmic per invertir en empreses viables que necessiten aguantar uns mesos fins que torni la normalitat.

Aquest tipus d’accions i la reorientació de negocis són clau en els propers mesos, i des de la Cambra de Barcelona i la resta de cambres catalanes hem d’enfocar la nostra tasca primordialment en això per salvar el màxim d’activitat econòmica. Sens dubte, ara ens toca evitar una catàstrofe econòmica.