Les fusions que vindran

La crisi econòmica del 2008, aquella crisi financera global que el govern de Rodríguez Zapatero negava fins que va esclatar als nassos de la gent, va provocar una brutal concentració bancària a l’Estat espanyol i un rescat milmilionari del qual encara patim les conseqüències. Se’n comptaven, a Espanya, una seixantena, d’entitats, entre bancs i caixes, moltes d’implantació local i amb una obra social darrere ara totalment desapareguda. Ara, els que estàvem vinculats al Vallès, a Manlleu, a Manresa, a Catalunya..., depenem d’un banc de nom basc i capital a Madrid, per exemple. La fusió de Bankia i CaixaBank inicia una nova onada de concentracions de marques, a banda de la lectura política que se’n pot fer i que no escapa a ningú.

Malgrat que el Sabadell ja va iniciar l’any passat un pla de desinversió d’actius no estratègics, com la promoció immobiliària, amb l’objectiu de reforçar els seus nivells de solvència, els analistes la tenen posada en el punt de mira de cara a pròxims moviments seguint la petja de CaixaBank i en l’òrbita d’una operació de concentració amb el BBVA o el Santander. Amb tot, l’entitat presidida per Josep Oliu, de moment, “no s’ha assegut amb ningú” per parlar d’un moviment similar, segons fonts financeres citades aquesta setmana per l’agència Efe. No crec que ens facin esperar gaire.