Pla d’estiu

Un cor­reu mati­nal de l’Anna Aguiló, gerent de la Fun­dació Josep Pla de Pala­fru­gell, m’alegrà tot el dime­cres de la set­mana pas­sada. Em feia saber que el balanç de visi­tes a la fun­dació i l’assistència a les rutes pla­ni­a­nes havien sigut tot un èxit durant l’estiu.

Tot­hom ja sap de sobres que, amb això de la pandèmia, hi ha enti­tats, nego­cis o empre­ses que hi han per­dut molt, i que algu­nes (poques) hi han gua­nyat. Lle­geixo i sento a dir, per exem­ple, que les cases rurals del país han fet ple, com també han fet ple les vores de riu i gorgs de les Pla­nes d’Hos­to­les, i alguns gorgs del Bru­gent al seu pas per Sant Feliu de Palle­rols. I això últim ho dic perquè he vist tot de cot­xes i gent que ana­ven a banyar-se al gorg de la Mola, al gorg d’en Valls (per cert, res a veure amb un ser­vi­dor) i a altres gorgs i bas­ses del dit riu, cosa que no es produïa des que jo anava amb cal­ces de golf.

I vet ací que la Fun­dació Josep Pla de Pala­fru­gell ha obtin­gut el bene­fici del que en diem turisme inte­rior. Quan­ti­tat de gent del país que, en no poder anar de vacan­ces a l’estran­ger, s’han que­dat per aquí, i han des­co­bert que a Pala­fru­gell també hi ha tot de coses que valen la pena. Com a patró de la dita fun­dació me n’ale­gro molt, perquè en totes les reu­ni­ons es tra­cen plans i estratègies per a donar a conèixer el per­so­natge i la seva herència literària. Ves per on, aquest any tan dolent per a la majo­ria d’ins­ti­tu­ci­ons, col·lec­tius, nego­cis i empre­ses, ha resul­tat bo per a la nos­tra fun­dació.

El per­so­natge Josep Pla, mal­grat con­tra­ris, dene­ga­to­ris i no interes­sats en sa vida i obra, encara mou gent, tants anys (39) d’ençà la seva des­a­pa­rició física. Me n’ale­gro espe­ci­al­ment i pot­ser no cal que els digui per què. Cap al final de la seva vida, l’home repe­tia sovint que, tal com deia Mon­taigne, la vida és ondoyante, i ell hi afe­gia “la lite­ra­tura també”. Con­cre­ta­ment deia: “Pas­sats deu, vint, trenta anys de la meva mort, ja en par­la­rem de quanta gent em lle­girà i de qui es recor­darà de mi.” Doncs miri, senyor Pla: la fun­dació que porta el seu nom, aquest any que ja en fa quasi qua­ranta, ha fun­ci­o­nat millor que mai, els seus lli­bres seguei­xen interes­sant, i la seva figura humana i literària sona molt encara en tertúlies de ràdio, en cròniques de soci­e­tat, en blogs d’inter­net, etc. Ah...! i sàpiga també que a la fun­dació el tenim sem­pre i tot­hora pre­sent, només fal­ta­ria.