De set en set
El 98% que no és notícia
Em consta que a les facultats de periodisme encara s’ensenya als alumnes a distingir què és notícia i què no amb una vella màxima que diu que si un gos mossega un home no és notícia, però que si un home mossega un gos, sí que ho és. És la màxima que han aplicat la majoria dels mitjans de comunicació aquesta setmana: no han fet notícia del 98,4% dels centres educatius que han funcionat amb total normalitat durant tota la primera setmana de curs, sinó de l’1,6% que han tingut algun grup confinat.
Com a periodista –i com a mare– discrepo d’aquest criteri. Perquè després de sis mesos d’haver hagut d’interrompre bruscament l’educació a les aules, la notícia precisament és que els nostres fills hi han pogut tornar. Que les escoles hagin fet mans i mànigues per reduir ràtios, habilitar nous espais, reinventar-se i aconseguir-ho, fent que la tornada dels nostres fills a l’escola fos una festa, és la gran notícia de la setmana.
La tendència a presentar dades aïllades de grups confinats, sense explicar bé quin percentatge representen damunt del total de centres educatius, provoca la sensació que l’operació tornada a l’escola ha estat accidentada, quan les dades demostren que ha passat just al contrari; la immensa majoria dels centres han aconseguit, fent un esforç titànic, que l’arrencada de curs fos un èxit.
Si fins ara donàvem les gràcies als sanitaris, ara toca també donar les gràcies als mestres, al govern, als experts de salut i de l’educació, a tothom qui hi ha deixat la pell. Era molt necessari poder tornar a les aules perquè l’educació és un dret dels infants, perquè és un instrument per combatre la desigualtat social, perquè tornar a l’escola és la millor manera de combatre els efectes socials i econòmics de la pandèmia. Sentim-nos-en orgullosos. Una cosa és detectar els problemes i mancances del sistema educatiu (cal fer-ho perquè és la manera de resoldre’ls), i l’altra és no saber veure els èxits i aprendre a celebrar-los. Gràcies, mestres!