S’estan tancant els prostíbuls?

Avui, 23 de setembre, és el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic d’éssers humans, és a dir contra la captació, el transport i la recepció de persones mitjançant amenaça, ús de la força, coacció, frau, engany, abús de la vulnerabilitat, amb el propòsit que siguin violentades en el negoci de la prostitució o per a d’altres serveis forçats. Un criminal i molt lucratiu comerç que atempta contra el dret a la vida, la salut, la llibertat, la integritat física i moral i la dignitat de milers de nenes i dones al món (Estat espanyol, tercer país en el rànquing de demanda). Aquesta és la realitat –vella, tossuda, silenciada i sovint perversament justificada com a lliure decisió de qui hi està sotmesa: per part del poderós lobby proxeneta– que la pandèmia ha vingut a sacsejar. El 21 d’agost el Ministeri d’Igualtat va demanar la clausura dels bordells per prevenir contagis i proporcionar protecció i atenció integral a les víctimes i es va oferir a col·laborar amb les comunitats autònomes que en tenien competències. Castella-la Manxa, les Balears, Euskadi, Aragó i Catalunya van anunciar mesures en aquest sentit; Catalunya s’hi va anticipar: resolució publicada al DOGC el 20 d’agost que inclou en el paquet de tancament de locals d’oci nocturn “els establiments públics amb reservats annexos” en clara referència als prostíbuls més o menys camuflats. Ha passat un mes i voldríem saber: estan cooperant les diferents administracions? S’estan garantint recursos habitacionals, seguretat administrativa, cura psicològica, formació per a les dones? Soc molt ingènua preguntant?