Perdre la llengua. Abandonar el ser

La història antiga de la nostra llengua i la tossuderia dels seus parlants

mai no hauria fet pensar en la desaparició tan precipitada que estem sofrint aquests darrers temps. Una llengua que apareix en el neolític, just quan els humans abandonen els boscos i decideixen organitzar un sistema de producció que contemplaria la comoditat de poder gaudir de l’agricultura de proximitat i de la ramaderia, aquesta llengua formada per diversos grups d’humans estesos en poblats organitzats entre el sud-est de l’Índia i els pobles mesopotàmics ha resistit amb la majoria d’altres que

tenen la mateixa història, ha resistit fins als nostres dies.

D’aquella protollengua que es formaria fa uns 10.000 anys i que, amb l’expansió dels parlants pels territoris d’Europa formaria una sèrie de parles diferents però amb unes bases que les fan germanes, d’aquelles llengües, algunes d’elles han desaparegut amb el temps. Les causes han sigut diverses. Des de les invasions d’un poblat damunt d’un altre, imposant-li la llengua dels invasors, fins a les unions produïdes per relacions espontànies, a la separació –la més freqüent– dels grups humans que mai no han pogut estar quiets ni estar-se gaire al mateix lloc, i han caminat per tot el planeta, totes aquestes circumstàncies van generar un ventall de llengües diverses.

Quan els estudiosos del fenomen en van descobrir els inicis comuns forjant a dins dels parlars contemporanis, van anomenar-la. Van conceptuar-la amb

un nom: indoeuropeu. Una bona colla de llengües es conserven vives i fortes d’aquella història semblant als contes que ens hem fet passar generació a generació: les romàniques, les germàniques, les eslaves, les... De la branca de la llatina, d’on sorgí la llengua catalana, se’n conserven a pleret. Però... s’ ha acabat la Història del català.

Algú pensa que el gran problema de Catalunya és això de les baralles interpartits, dels insults de president a president, de tenir presoners els homes i dones que ens van seguir cap a un camí d’esperança, durant deu anys? Algú pensa que el veritable problema és la mesa de negociació? És l’Estat profund, el deep-state que ens vol empassats per la Mediterrània? No pas, companys i companyes: el problema és l’estat de la nostra llengua, la llengua catalana.

En poc temps, la llengua catalana sofreix una precipitada degradació que anuncia que en poc temps la llengua catalana, aquella llengua procedent de la llarga Història, que ens porta a uns pobles que influirien a tota l’Europa, Aquesta llengua està en procés de desaparició. De temps enrere, diversos lingüistes [Veny, Badia Margarit, Prats/Nadal, Junyent] i un important etcètera ens van avisar del perill que corria la

llengua catalana. És un fet indiscutible. Una minorització real, no teòrica, no d’estudi que expliqui els perills de dues llengües en contacte que acaben amb un barreig perillós. No. Faig referència a l’accés definitiu de la llengua catalana

per tots els carrers i places del Principat –i del País Valencià, no tant per les Illes. També a Andorra

Amb tota la facilitat de què gaudim les persones de llengua catalana amb el coneixement de diverses llengües, caiem amb plaer, en les converses, en la llengua del nostre interlocutor. Els conceptes de monolingüisme, bilingüisme, llengües en contacte, diglòssia, minorització... són ben coneguts per tota la nostra societat. Afegim-hi desaparició.

Aquests dies ha tingut molt ressò l’estudi de la Dra. Junyent sobre el fet que ens ocupa. Val la pena acostar-s’hi. Però el pànic ens pren quan veiem una producció de Movistar que ens fa la deferència de deixar traduir-la a la llengua catalana. Una sèrie que de seguida enganxarà els joves. La barreja en tota conversa del castellà i el català és l’estocada final al nostre vell i bell sistema de comunicació. Vull dir Merlí, és clar. Amb la majoria d’estudiants protagonistes de llengua catalana, però que un sol personatge, fort, potent, atractiu, aconseguirà, tot sol, fer evident “quina és la llengua” de la sèrie... L’acompanya una noieta que mira els nois, els atrau i els parla en castellà.