Si el president és inhabilitat

Si finalment el president de la Generalitat és inhabilitat per una fotesa com és despenjar una pancarta unes hores tard, se’ns mostrarà, una vegada més, com la justícia espanyola, quan es tracta de Catalunya, actua sempre amb excés de zel i amarada de politització. Veurem, si això passa, quin ús saben fer-ne els partits independentistes. Podrien optar per continuar denunciant les arbitrarietats del sistema, per defensar que una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics no és un símbol partidista per haver-la de retirar durant una campanya electoral, per reivindicar la necessitat d’exercitar l’autodeterminació per decidir si es vol pertànyer a aquesta estructura autoritària, per mostrar com l’estat torpedina la governabilitat del país en un moment tan delicat. O bé podrien optar per exercir la menys intel·ligent de les confrontacions, que és la interna: en previsió d’unes properes eleccions, ja s’albira que es tractarà d’acusar el vicepresident de voler usurpar la presidència, ja s’entreveu que es provarà de culpar el president del Parlament d’obeir una sentència que ja veurem si el mateix president de la Generalitat desobeeix entrant a Palau a signar decrets, ja s’endevina que s’oferirà una imatge de desgavell i fragmentació que no pugui engrescar de cap de les maneres a cap votant. Aquestes són les dues possibles sortides a aquesta crisi: una que pot sumar i una altra que només pot restar. Malauradament, ens estem acostumant massa a l’esbatussada improductiva per pressuposar qualsevol altra via amb més recorregut.