La lliçó de La Moncloa

Sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb la decisió de La Moncloa de no deixar venir el Borbó a Barcelona. Tot i que feia més de vint anys que el rei presidia l’acte d’entrega dels despatxos als nous jutges, la tradició divendres va saltar pels aires per a desesperació de la cúpula judicial més carca i va provocar un nou terratrèmol institucional a l’Estat. Tot arrenca del bany de masses que el rei havia de fer a Catalunya al juliol i que, davant de les protestes anunciades per la ciutadania, va acabar reduït a una visita d’hora i mitja al recinte emmurallat de Poblet, propietat de l’Estat, sense que cap autoritat catalana el rebés i parapetat darrere d’un cordó policial. D’aquella visita La Moncloa només en va treure maldecaps i una lliçó: el Borbó no és benvingut a Catalunya. Encara que políticament els hagi costat molt de prendre aquesta decisió –acceptar que el monarca no pot trepitjar el que ells consideren part indivisible del seu territori, ha de ser difícil d’empassar– sembla que ha pesat més el criteri comunicatiu: imatges del rebuig ciutadà afebleixen encara més el tocat prestigi d’una monarquia corrupta i declarada non grata per una immensa majoria de la societat catalana des d’aquell discurs d’ara farà tres anys. “Es trenca un especial vincle constitucional”, es lamentava Carlos Lesmes. Ell, que té el mandat caducat des de fa un any i nou mesos com a president del Consell General del Poder Judicial, defensa la Constitució. Ell, que tot i estar en funcions gràcies al bloqueig del PP, segueix fent nous nomenaments a la cúpula judicial per mandats de cinc anys. Ell, que ocupa el càrrec il·legítimament, es creu amb el dret de fer retrets a La Moncloa. En fi. Ja sabem que La Moncloa va prendre la decisió que més els convenia, i els ha anat bé perquè s’han estalviat una crisi comunicativa. Però a nosaltres ens ha reconfortat –no ho podem negar– que l’“A por ellos” del 3 d’octubre no els surti de franc.