La pandèmia econòmica

Aquesta pandèmia també n’ha provocat una altra de molt greu: l’econòmica, i se’n parla menys. I m’atreviria a fer el pronòstic que la pandèmia econòmica durarà més que la sanitària. És per això que seria bo ser conscients que no podem perdre temps per començar a posar mans a l’obra per pal·liar-ne les conseqüències. Ens imaginem que els científics que estan treballant a marxes forçades i amb una gran pressió social per trobar una vacuna o un pal·liatiu a la infecció actuessin amb la mateixa parsimònia que els polítics per afrontar l’economia?

A casa nostra hi ha intents de fer propostes de grups econòmics per implementar polítiques i encaminar una mica la represa, però encara hi ha massa soroll i veus discordants que aparentment proposen fins i tot coses que semblen atractives però que són de baixa volada i no ens adonem que si demà volem ser grans avui hem de pensar en gran. Cap al final del franquisme, Jordi Pujol va fer seva una frase: “Ara toca fer país.” I durant un temps a Catalunya hi va haver moltes iniciatives que, vistes avui, semblen impossibles. Editorials, diaris, empreses, polígons industrials, atracció de multinacionals, bancs..., i una cosa important és que rere aquestes iniciatives hi havia persones de tots els colors polítics però unides per un objectiu: fer país. Tampoc eren temps fàcils, però les forces generades per les sinergies dels promotors superaven totes les adversitats. O és que abans era més fàcil fer un banc? Un banc català i d’obediència catalana i que a més es digués Banca Catalana, en l’època franquista no era gens fàcil, ho asseguro, i malgrat tot una colla de gent el van fer possible. Van comprar la Banca Dorca d’Olot i a partir d’aquí es van anar expandint aprofitant qualsevol escletxa que el franquisme deixava. Aquells temps no van ser fàcils, però res és impossible quan hi ha ganes d’assolir un objectiu. A Catalunya teníem una riquesa de caixes molt arrelades al territori i tots els bancs espanyols més importants feien de Catalunya un territori altament bancaritzat; però, malgrat això, la idea que es necessitava un banc català va ser suficientment poderosa perquè s’emprengués aquesta aventura.

Casualment, ara al nostre país també estem en un moment crític en què necessitem fer país. Necessitem fer que l’economia, i sobretot la indústria, creixi, i necessitem que les petites indústries i els productors tinguin canals per exportar els seus productes. I necessitem noves empreses, i necessitem multinacionals. I és natural que, per assolir aquest repte tan important, amb un país més bancaritzat seria més fàcil, tot i que hi ha qui opina el contrari: diuen que amb la irrupció de les plataformes de micromecenatge (crowdfunding) podem substituir els bancs. Com que des d’aquestes pàgines sempre aspiro a arribar un dia a tenir un país normal i per ser-ho hem de ser igual de normals que els altres països, en cap cas cap empresa ni activitat econòmica ens sobra i encara menys una és excloent de l’altra, si fan bé la seva feina. Precisament, l’avantatge del lliure mercat és aquest, que en un mercat ampli hi cap tothom si realment ofereix solucions a les necessitats dels clients i usuaris. Aquesta iniciativa del nou banc català, l’Onze, que s’està projectant, em sembla una idea molt bona, però tampoc ens podem confondre: no és un banc. És una empresa que es coneix com a fintech, que ofereix productes financers aprofitant-se de la tecnologia; en cap cas el podem confondre amb un banc com els que coneixem. És un altre estil d’intermediació financera, que pretén atendre tots els Països Catalans. Una bona iniciativa.

Serà un banc que no prestarà un servei generalista, sinó que estarà enfocat a un segment de població informatitzada just en el moment que amb el replegament bancari algunes poblacions s’han quedat sense servei i reclamen, com a mínim, un caixer automàtic per poder treure diners.

Aquesta pandèmia econòmica hauria de ser una oportunitat per a noves iniciatives que ens ajudin a reindustrialitzar-nos i a modernitzar-nos tecnològicament, però ens equivocaríem si aquest procés fos pensat com un procés de substitució. Necessitem millorar i modernitzar el teixit productiu. El que tenim i el que s’haurà de crear per combatre aquesta pandèmia econòmica.