El contrast

Mirin que n’és, de fàcil: “¿Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i sigui independent?” Aquesta és la pregunta que hi ha impresa a les paperetes que avui podran dipositar a les urnes (quina enveja!) els més de 180.000 habitants de l’arxipèlag de Nova Caledònia, un territori situat a 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia però que depèn administrativament de França. Quin contrast si avui es llegeixen l’aclaridor reportatge que el corresponsal a França d’aquest diari, Enric Bonet, fa a la secció d’Europa-Món explicant què en fan, de les urnes, avui a Nova Caledònia, i el comparen amb la investigació que ha fet Mayte Piulachs a la secció de Nacional d’aquest mateix diari explicant on han anat a parar les urnes que l’1-O van confiscar la Guàrdia Civil i els Mossos. A Nova Caledònia, les urnes les posen a disposició dels electors perquè decideixin el seu futur; aquí acaben segrestades i abandonades en un magatzem. A Nova Caledònia avui voten per segon cop sobre la independència tot i que l’Estat francès es consideri “una República indivisible”, i ho fan gràcies als acords signats fa més de vint anys, el 1998. Per què? Perquè després que esclatés un conflicte ètnic i polític, totes les parts van arribar a la conclusió que la violència no els duia enlloc, que era un carreró sense sortida, i que la millor solució eren les urnes. I van acordar (hi devia haver una taula de diàleg, no?) que farien un referèndum passats vint anys. Vint! Fins i tot així, les firmaríem nosaltres, aquestes condicions. Els independentistes canacs –que estan dividits entre ells perquè uns tenen pressa i els altres creuen que no estan encara prou preparats per ser independents (els sona?)– van perdre un primer referèndum el novembre del 2018, avui tenen una segona oportunitat i, si el perden, tindran un nou referèndum el 2022. Aquí hi ha qui del resultat a Nova Caledònia en farà una lectura o altra. I que l’interpretarà com una victòria o una derrota de les tesis independentistes o unionistes. S’equivocaran. Tots. Saben per què? Perquè per a nosaltres, que hem vist la policia perseguir urnes, la victòria és el referèndum.