Cantem el ‘Cara al sol’

A més d’un i a més de molts va molestar l’estrena simultània divendres per À Punt, TV3 i IB3. Que es fotin! I felicitats a tots els que van moure’s perquè fos possible. Hi ha un moment de La mort de Guillem que et toca especialment i et connecta amb la situació de retorçament infinit de la realitat que vivim des de fa tres anys. Tot condensat en uns segons. Un pla de l’advocat de la defensa. Un pla de la companya de Guillem Agulló que declara en el judici oral. Un pla del jutge. No ens n’adonem o mirem de no processar-ho o no ens en volem adonar, però vivim com la companya de Guillem, cantant el Cara al sol. No hem de passar-ho per alt. N’esguerrem i n’hem esguerrat moltes, és cert, però la humiliació a què ens sotmeten és constant i descarnada. “Com ho sap que era el Cara al sol el que cantaven els acusats? Coneix l’himne, vostè? Ho demostri, que el coneix. Ens el canti”, li demana l’advocat de la defensa. I el jutge, sorneguer i amb complicitat, assenteix a la petició i ho exigeix com a prova i ella taral·lareja el Cara al sol i sanglota a la vegada. Des de primera hora del matí del 1-O de fa tres anys que ens fan cantar el Cara al sol una i altra vegada com a la companya de Guillem Agulló. Va d’aquest pal l’unionisme descarat, l’unionisme emmascarat, la policia patriòtica, la fiscalia que afina, i la judicatura que no atén la seva pròpia jurisprudència. Nits com la de divendres ajuden al repòs necessari.