Deshumanitzar i violar

Un cop deshumanitzes l’altre, ja pots fer-li el que vulguis. Per esgarrifós que sigui. La notícia d’una violació en grup en el transcurs d’una festa a Olleria, al País Valencià, ens torna a mostrar un cop més com és de propera la barbàrie, com de fàcil és convertir-se en monstres de cap de setmana capaços de prendre-ho tot a qui sigui sense que importin les conseqüències dels nostres actes en els cossos i les ànimes dels altres.

De moment, la policia ha detingut sis homes i continua la investigació perquè hi podrien haver participat uns quants més, fins a una vintena, en el transcurs d’una festa a l’aire lliure durant la qual la víctima, una noia menor de setze anys, hauria estat també intoxicada amb alguna droga. Estaria bé que les investigacions policials portessin davant del jutge tots i cadascun dels seus autors, és clar, i també, amb total transparència, les circumstàncies en què es va produir l’agressió. Temo, però, que el resultat serà el mateix que en altres ocasions similars: l’absurditat, el sense sentit, el fer un cosa pel simple fet que la pots fer. Crims que alguns homes realitzen sense que, aparentment, ni s’adonin de la barbaritat que cometen.

Els correus de WhatsApp de La Manada, aquell grupet de guàrdies civils i militars que van anar a Pamplona de festa i van violar una noia, i ho comentaven als amics que s’havien quedat a Sevilla com si fos un bretolada divertida. Com es pot deshumanitzar tant el cos, i l’ànima, dels altres, fins al punt de no veure-hi el dolor causat? Quina mena de masculinitat tòxica fa que, regularment, haguem de llegir encara, al segle XXI, titulars com aquests?