A la tres
I qui controla la Guàrdia Civil?
“La jutgessa del cas Tamara Carrasco qualifica la investigació policial de poc seriosa. No només això. És política
Els que vam viure, com a informadors o com a simples ciutadans amb dret a vot, el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre sabem que en el judici per aquests fets que va tenir lloc al Tribunal Suprem una gran part dels agents de la Guàrdia Civil –i de la Policía Nacional– van explicar sopars de duro. I això ho van poder fer gràcies al fet que el tribunal no va permetre veure, en el mateix moment, els vídeos que desmentien el que deien. Quines conseqüència ha tingut això? Des del punt de vista legal, cap. Des del punt de vista d’imatge, sí, però aquesta ja va quedar prou danyada el mateix 1-O. Anys i anys d’un esforç immens per millorar la imatge de la Guàrdia Civil, marcada pels anys més foscos de la dictadura, destrossats per les ordres barroeres d’uns caps polítics incapaços de gestionar el conflicte políticament.
Però el fet és més greu encara. El cas de Tamara Carrasco, la veïna de Viladecans que va ser detinguda, amb una parafernàlia pròpia de l’arrest d’un líder d’Al Qaida, acusada de terrorisme per haver participat de les protestes dels CDR (i tenir una careta del perillós Jordi Cuixart a casa, com destacava l’atestat policial), ha destapat que la Guàrdia Civil ha deixat el professionalisme a banda. Bé, de fet no ho dic jo, ho diu la jutgessa que ha absolt Carrasco, que qualifica de “poc seriosa” l’operació del cos armat. El que passa és que l’operació no podia ser seriosa, ni rigorosa, perquè estava orquestrada únicament amb un objectiu polític. I aquí rau el problema, que en el cas català els jutges fan política, els comandaments dels guàrdies civils fan política, mentre una part de la classe política ha dimitit de fer-ne. Només cal llegir els informes sobre els delictes dels presos polítics: informació pública facilitada en rodes de premsa, acords de govern que mai van ser impugnats (o que simplement eren aplaudits des de Madrid, com en el cas de la hisenda catalana, que simplement ajudava a recaptar els impostos dels catalans), es van convertir en proves de càrrec. I la pregunta és: i als que fan uns informes més propis del guió d’una sèrie de ciència-ficció, qui els controla?