La presidència de la Generalitat

Queden quatre mesos per a les eleccions al Parlament de Catalunya, programades per al 14 de febrer. Es faran llargs. El govern presidit en funcions per Pere Aragonès assegura que la gestió del dia a dia continuarà. La impressió és que serà difícil aconseguir visualitzar una certa normalitat i fer front a l’actual crisi sanitària i econòmica. Catalunya no pot estar quatre mesos sense president. Josep Tarradellas deia que Catalunya no tenia prou poder i que calia que tingués protocol, un protocol ara escapçat amb el Palau sense president i el Parlament sense un president del govern per controlar. El protocol del president de la Generalitat dona caràcter a un càrrec que des de sempre ha tingut una gran aurèola. La fotografia a Perpinyà amb Mas, Puigdemont i Torra afirmant que a Espanya no hi ha democràcia parla per si mateixa; malgrat que és una fotografia que difícilment es repetirà en la campanya, ja que avui Mas és del PDeCAT; Puigdemont, de JxCat, i Torra fins avui va per lliure. Les dues formacions seran competència. Que avui tots tres estiguin inhabilitats com a presidents és una nota llastimosa i trista de la vida de la presidència.

Aquesta setmana es commemora el 80è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, un president que va morir amb dignitat, descalç i amb la cara descoberta; sens dubte, el fet més llastimós i tràgic de la historia de tots els presidents. Ara mateix es fa difícil saber qui serà a partir del 14 de febrer o més endavant el president o la presidenta. L’històric de les presidències no és alegre. Les pròximes eleccions seran plebiscitàries pels uns i pels altres seran autonòmiques. Totes dues tendències haurien d’explicar, davant el panorama actual, per a què volen que serveixi un president o presidenta.