El cinisme de Sánchez

“Aquest govern està treballant en la resolució del conflicte català. Vam posar en marxa la taula de diàleg i l’agenda del retrobament. Tant de bo en les pròximes eleccions a Catalunya s’obri una nova etapa presidida per la concòrdia i la convivència.” “La desjudicialització a Catalunya va raonablement bé.” Aquestes són només dues de les frases que va deixar anar ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats, el dia en què es complia un any de la sentència amb què es va treure del damunt els rivals polítics enviant-los a presó i un dia abans que es compleixin, avui, 80 anys de l’assassinat del president de la Generalitat Lluís Companys, aquell assassinat, únic a Europa, pel qual, encara, cap govern espanyol democràtic ha demanat perdó. És una obvietat que les declaracions dels polítics actuals, de tots els colors, s’emmarquen en una espècie de precampanya permanent, i més quan qui les fa és un addicte a les enquestes i fa anar les seves opinions com bufa el vent.

Tot i això, és d’un cinisme extrem posar com exemple la taula de diàleg i aquesta agenda del retrobament. Ei, les trobades per parlar mai son sobreres, i menys quan el conflicte actual d’Espanya contra Catalunya té molt a veure amb la deixadesa de funcions del govern espanyol de torn –del PP, cert, però amb el suport del PSOE en allò essencial, com l’aplicació del 155–, amb el no fer política en una crisi política i passar la pilota als jutges. I és encara més cínic que es parli que la desjudicialització va bé quan el govern d’Espanya, del PSOE i Podemos, ha mantingut la fiscalia i l’advocacia de l’Estat en la mateixa espiral repressiva que el del PP. Caldrà veure com acaba la proposta de modificació del Codi Penal, és cert.

Ara, el súmmum del cinisme és la reaparició electoralista del tema de la concòrdia i la convivència. Fa alguns dies l’Institut Català Internacional per la Pau feia pública una enquesta que concloïa que a Catalunya la convivència ciutadana és bona i, tot i que el procés independentista ha polaritzat les posicions polítiques, no es pot parlar de fractura social perquè els mateixos ciutadans atribueixen més divisió als partits polítics i als mitjans de comunicació que a la societat. Però Sánchez busca el votant de Ciutadans i, per això, tot s’hi val.