No som idiotes (crec)

Un comentari d’opinió de la directora d’Els matins de Catalunya Ràdio, Laura Rosel, en què qualificava d’inoportunes unes crítiques d’Oriol Mitjà al govern, ha aixecat polseguera perquè molts, entre d’altres Oriol Mitjà mateix, hi han vist la mà d’un govern que insta a fer callar les crítiques. “Potser no ho has escrit tu”, li va etzibar Mitjà per Twitter. Insinuar això és desconèixer com funciona un mitjà de comunicació. És ridícul pensar que algú com Laura Rosel llegirà una opinió que no hagi escrit ella mateixa. Una altra cosa és que els governs (i les oposicions, i els bancs, i les empreses, i qui sigui i pugui) pressionin amb trucades i tota mena de maniobres els periodistes, i això passa sempre i no només als mitjans públics. Resistir o cedir a les pressions depèn de la professionalitat de cadascú i a la llarga tothom queda retratat. Ara bé, poso la mà al foc que ni Rosel ni l’últim becari d’una ràdio de poble signen escrits d’altres. Per una raó: els polítics aficionats a dictar (dictadors?) no acostumen a saber escriure gaire. Aquí i a la República Popular de Corea. Ara bé: a mi sí que m’ha grinyolat una cosa de l’editorial. El fet de considerar que “la gent del carrer no té ni idea” i que per això cal no posar més “confusió”. Vejam, disculpi’ns, però la gent no som idiotes. I des de la política i els mitjans farien bé de no tractar-nos com infants. Els periodistes hi són perquè la gent sí que tingui idea del que passa, i per què passa. Si Rosel creu que a hores d’ara la gent no sap què passa amb el virus ni com hi actuen els governs, potser és que no fa prou bé la seva feina.