L’últim cambrer morirà de gana

Aquesta crisi, tan cruel, està devastant la societat. Ens afecta a tots en alguna mesura però, a diferència de les davallades anteriors, aquesta pandèmia fa que les autoritats, a tots els àmbits administratius, prenguin decisions que arruïnen, d’un dia per l’altre, sectors sencers. És el cas del càstig, duríssim, que està patint el sector de l’hostaleria. Tot i que les xifres oficials de Sanitat indiquen que només un 3,5% dels contagis es produeixen en l’entorn de bars i restaurants, la Generalitat n’ha decretat el tancament total, terrasses incloses. Un comportament incomprensible des d’un punt de vista estadístic, sobretot tenint en compte que els contagis en l’àmbit escolar multipliquen per set o vuit les xifres de bars i restauració. No han servit de res les mesures escrupoloses que hem vist que s’aplicaven a la immensa majoria d’establiments, ni l’obsessió per desinfectar i passar el drap, una i altra vegada, sobre cada taula que s’aixecava. Res a fer, les autoritats han decidit que siguin els bars els que s’ofeguin amb el cost insuportable d’aquesta emergència sanitària.

Tot plegat, l’hostaleria paga el preu de ser un sector atomitzat, amb empreses que, de mitjana, només gestionen 1,1 establiments. En general són negocis familiars molt mal representats per les patronals i completament oblidats pels sindicats. Uns treballadors que sovint són autònoms sense cap més cobertura que el seu esforç i –a diferència dels taxistes, posem per cas– amb una capacitat de mobilització gairebé nul·la. Uns professionals que si no se’ls ajuda –molt i ràpid– moriran de gana dins dels restaurants.