Drets i llibertats

La pandèmia supera qualsevol previsió, satura hospitals i personal sanitari, descol·loca polítics i governs, però tenint en compte que la ballem des del març, hi ha coses que no es deuen estar fent bé. No abono cap teoria de la conspiració, tot i que amb la retallada de drets i llibertats, i que s’està abocant centenars de milers de persones a la misèria, ja no descarto res. Es fa molt estrany que a Europa i a molts llocs del món la Covid-19 continuï fent estralls descontrolats, mentre que a la Xina, amb 1.400 milions d’habitants, diuen que no hi ha rebrot i està sota control. Com s’explica? Quin tractament estan aplicant? Aquí només sabem comprar-los mascaretes defectuoses? (quin escàndol, la ministra María Jesús Montero, quan va afirmar que un reglament europeu impedia abaixar el 21% d’IVA, quan a Bèlgica, els Països Baixos o Itàlia no se’n paga!). Tenim un nou estat d’alarma i, de moment, toc de queda fent alguna concessió a l’activitat cultural, malgrat que en alguns municipis com ara a Figueres o Castelló ho han suspès tot. Hem anat al teatre i al cinema, a concerts i actes com el lliurament de les Mosques de la Informació a la Casa de Cultura, i tothom segueix les regles: distàncies, mascaretes, gels, neteja... Dubto que aquests espais siguin font de contagi perquè, posem per cas, si anem a teatre i veiem que estem a 37,5 de febre, donarem l’entrada a un familiar o amic, encara que sigui un constipat. Que els bars i restaurants són probables llocs de contagi, no es pot negar (però no menys que el transport públic o determinats llocs de treball), i tenint en compte la climatologia benèvola per què no poden almenys mantenir el servei amb taules i cadires al carrer o sota les voltes, on n’hi ha? No es pot condemnar tants establiments familiars o de petites empreses que donen feina a un piló de gent. La CUP denuncia que el govern està suplint la manca de recursos públics amb limitacions de drets fonamentals i responsabilitzant la població. Doncs sí, les retallades sanitàries, ja siguin de l’època de Boi Ruiz o del desgraciat que va declarar que havien esfondrat la sanitat catalana, s’han de revertir. La primera etapa de la pandèmia va tensar al màxim els serveis sanitaris. Ara preocupa, i molt, que gent com l’epidemiòleg Oriol Mitjà denunciï que es van fer uns protocols que no s’han complert. No tot és culpa de Madrid.