Desànims de Farners

“Cal estar sempre embriac [...], cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos...” Ens ho recomana Baudelaire en un dels poemes en prosa que recull l’obra Spleen de París. Ah, l’esplín... Com explicarem aquesta paraula, lingüistes? L’equipararem a la malenconia? Al desànim? A la tristor biliar, ja que el mot ens ve originàriament de la melsa? O la fem passar pel llatí i recordem el taedium vitae que deixatava de cop l’esperit d’alguns patricis romans? El cas és que un cert esplín sobrevola els carrers de Santa Coloma de Farners. I precisament aquests dies, que haurien d’obrir la porta a la seva festa més sonada... Com diu la Confraria de la Ratafia al manifest, “aquest any ho ha capgirat tot i la festa de la ratafia no se n’ha escapat”. És veritat: no hi haurà l’al·luvió de badoqueria que entorpia el pas per paradetes i envelats sense que ningú no se’n queixés, ni el tràfec als comerços, ni el sopar col·lectiu de moltes rialles i de poca pressa entre plat i plat. “Tot són incerteses...”, lamenten els organitzadors. I bé, qui els retraurà que caiguin per uns moments en el desànim? Cada any els confrares de la ratafia destinen una quantitat esborronadora del seu temps de lleure a preparar-nos la festa. Enguany l’havien tornada a estudiar des de tots els angles per acomodar-la a les edats, gustos i particularitats dels visitants. I com a la resta del país, un monstre microscòpic ho ha fotut tot enlaire. Tanmateix, la consciència d’estar fent història i la responsabilitat de preservar la tradició han fet que els confrares reaccionessin de seguida. S’ha potenciat el canal de televisió (https://ratafia.cat/39a-festa-de-la-ratafia), s’ha creat una fira on line per poder comprar els productes i es manté el concurs d’elaboració de ratafia, per reduït que en sigui el format. “Haurem d’obrir l’ampolla en un nucli reduït de gent i tastar-la en la intimitat. Però no per això deixarem de celebrar-ho [...]. Ens adaptarem al que calgui.” I tant que ho farem! Vinga, tothom a engegar el canal de televisió. Deixem entre parèntesis la primera opció de Baudelaire i embriaguem-nos sense treva de poesia i de virtut. Au va, colomencs, escurem aquest article i amb les paraules que hi queden al cul brindem pels nostres abnegats confrares. Salut i ratafia, nois, gràcies per la feina feta i cap a la quarantena edició, que ja només falten dotze mesos!