Operació Capri

Ni el millor Capri dels bons temps hauria somniat una interlocutòria com aquesta que assumia l’arribada de 10.000 soldats russos i l’assumpció del deute d’una Catalunya independent. Ell ja n’augurava la vinguda. La resposta de l’ambaixada russa a Madrid encara abona la riota, si no fos pel tràngol de tots els investigats. Els russos, a més de trobar que hi falten dos zeros en el desplegament armat, recorden els Mosca i els Xatos, els avions de la Guerra Civil, que a mi em sonen de les explicacions que em feia ma mare. De com corrien a amagar-se cada vegada que sentien com bramava un motor al cel. És clar que hi ha qui diu que si els russos van desestabilitzar l’última campanya electoral nord-americana, per què no fer trontollar Rajoy el 2017.

La Guàrdia Civil, que ha batejat aquesta macrooperació amb nom de batalla de la División Azul, Volhov, ja devia anar rere la pista russa de fa anys. Ara en fa 95 que Francesc Macià, aleshores dirigent d’Estat Català, va anar a Moscou buscant finançament per al seu projecte d’insurrecció. Els historiadors Joan Esculies i Enric Ucelay-Da Cal en van fer un llibre, Macià al país dels soviets. Macià es va poder entrevistar amb Bukharin, secretari general del Comintern, acompanyat pel suís Jules Humbert-Droz, el responsable del Comintern pels països llatins, i José Bullejos Sánchez, secretari general del PCE, que no és que jugués un paper gaire net. La idea d’exportar la revolució a Espanya i que els catalans fessin camí cap a la independència no va acabar de convèncer els mandataris soviètics, que estaven en pugnes intestines: Bukharin i Zinoviev, que també va rebre Macià, es barallaven pel poder. Si haguessin refrescat la memòria, potser operació Bukharin hauria estat més escaient, o posats a fer Capri.