Llibertat per a què?

Les jeremiades que profereixen alguns, amplificades pels mitjans de comunicació, per queixar-se de les limitacions quan l’administració tracta de controlar el desgavell de la Covid, (em) recorden la cèlebre rèplica de Lenin. Diu que el rus la va etzibar a Fernando de los Ríos quan el PSOE va enviar el polític a Moscou el 1920 com a membre de la comissió que va assistir a la III Internacional. L’espanyol hauria inquirit al rus sobre la llibertat que els soviets escamotejaven a la ciutadania i el comunista li hauria etzibat el “Llibertat, per a què?” I l’altre hauria respost que “Llibertat per a ser lliures”. Quins moments, Déu meu, que la política podia ser així de teatral! El diàleg moscovita entre els dos barbuts devia semblar el Tenorio! I Lenin, o perquè tenia la frase sempre al carregador o perquè va arribar-li’n la fama, la devia repetir quan algun interlocutor càndid li objectava la dictadura del proletariat. Com a mínim la va proferir una vegada més al meu oncle avi Hilari Arlandis quan el 1922 va acudir a Moscou a la sessió de la Internacional, llavors com a delegat de la CNT. Joana Colom, tia vella meva, mestra i muller seva, hi era i deia que Lenin, potser tip que li toquessin el botet amb la dictadura, per reforçar la rèplica va agafar l’encara cenetista per les solapes i el va sacsejar. L’escena, de pel·lícula, devia fer una mica de riure perquè el rus era baix i prim, i Arlandis alt i corpulent. Va fer efecte, però, perquè el meu familiar va arribar a Rússia anarquista i en va tornar comunista; seria un dels fundadors del PSUC. Ja veig que me n’he anat del tema de la Covid desfermada. Doncs això: quan la desesperació decreta confinaments, perimetracions, tocs de queda... per mirar de contenir la plaga, potser ara tocaria deixar de proferir ais de novícia per la “pèrdua de llibertats”. Quines “llibertats”? Res a veure amb les de Rússia que s’anaven fonent al dictat de Vladímir. Quin és el pebre que fa coure els ulls dels Jeremies de pis? No parlem pas de restauració, cultura..., que probablement són els que menys pol·lueixen de Covid i que encara podrien tenir obert si els indignats per no poder sortir de nit, fer botellons per platges i places, aplegar-se barroerament per celebrar festes, negar-se a portar mascareta... haguessin tingut en compte els altres. Que comencen pels pares, fills, parelles, amics i resta de veïnat global. Potser els ve del petulant exemplar que els espanyols van tenir de president i que ningú li havia de dir quan i quant podia beure.