Emprenyats

En un establiment del centre de Girona escolto com una noia jove es lamenta de les mesures restrictives imposades pel govern per aturar l’avenç desbocat de la Covid-19. Es queixa de les mesures restrictives que li impedeixen sortir de Girona el cap de setmana. Una dona més gran li respon que vagi a l’hospital Trueta, que miri com està la cosa, i potser canviarà d’opinió. Enmig de la conversa s’hi afegeix un tercer. “Soc metge i vinc del Trueta”, els diu. I explica que el que s’hi està vivint no és gaire agradable. L’hospital és ple, i d’aquí a pocs dies ja no es podrà atendre tothom. Fa pocs dies, amb gran seguiment mediàtic, el sector de la restauració va liderar una protesta, que ja no s’atura. Després hem vist més gent que surt al carrer indignada perquè s’ha quedat sense feina o que veu perillar el seu futur. No vull entrar en el debat de prioritzar l’economia o la salut. Però aquestes mobilitzacions i la gent que se n’aprofita per instrumentalitzar-ho, em preocupen, i molt. No cal ser gaire espavilat per veure amb quines ideologies coincideixen els que afavoreixen aquest tipus de manifestacions socials, que en molts llocs ja han derivat en aldarulls. Hi ha dues visions confrontades del moment que vivim. Els que defensen mantenir-ho tot obert i critiquen les decisions de les autoritats sanitàries i, d’una altra banda, els qui defensen que s’ha de fer cas als experts epidemiòlegs, i confinar-nos, si és necessari. Potser hauríem de fer un esforç i intentar posar-nos en el lloc de l’altre. Les perspectives i les mirades diferents ens poden ajudar a entendre la situació. No perdem el món de vista. El que està provocant tot això és un virus. Una pandèmia amb uns efectes que estan devastant l’economia, però també s’estan enduent moltes vides i deixant milers de persones amb greus seqüeles per a tota la vida. També és cert que la gent està emprenyada perquè la gestió de la crisi que s’ha fet des de les administracions no ha estat brillant i s’han comès errors. Tots tenim dret a estar emprenyats. I que no ho estan, d’emprenyats, els treballadors del sector sanitari, que tornen a estar desbordats, i físicament i emocionalment esgotats? La confrontació social no salvarà ni l’economia ni les vides de les persones. L’únic que s’aconseguirà és empitjorar més les coses. No tinc la solució, però segur que no és la confrontació.