La cadira de Dani Gallardo

Dar­rere de cada una de les 2.850 cadi­res bui­des que Òmnium va ins­tal·lar per la Diada per repre­sen­tar els repre­sa­li­ats, hi havia una història, un nom, una família que pateix la cru­esa de la repressió de l’Estat. De totes aques­tes històries, n’hi ha una que ha pas­sat força des­a­per­ce­buda i que revela, com poques, fins a quin punt ha embo­git l’apa­rell juri­di­co­po­li­cial espa­nyol: la de Dani Gallardo.

El Dani, un jove de 23 anys, va ser detin­gut per la poli­cia espa­nyola a Madrid durant les pro­tes­tes per la sentència del judici al procés del Tri­bu­nal Suprem, el 16 d’octu­bre del 2019. Ha pas­sat més d’un any a la presó acu­sat d’agre­dir un poli­cia quan inten­tava atu­rar els cops dels agents a la seva amiga, que també va que­dar detin­guda. Diven­dres va arren­car el judici a l’Audiència de Madrid i dema­nen per a ell una pena de 6 anys de presó.

Quasi 400 dies en presó pre­ven­tiva, petició de con­demna de 6 anys i l’única prova que tenen en con­tra d’ell és el tes­ti­moni dels dos poli­cies impli­cats, plens de con­tra­dic­ci­ons i d’incon­gruències; els matei­xos agents no es posen d’acord ni en el lloc de la detenció ni en com va ser la supo­sada agressió.

El cas del Dani Gallardo fa molt evi­dents dues coses. La pri­mera, que ja sabíem: a l’Estat espa­nyol la versió de la poli­cia sem­pre passa per damunt de la pre­sumpció d’innocència. De fet, la mateixa llei mor­dassa –que encara no ha estat dero­gada tot i les pro­me­ses de Pedro Sánchez– atri­bu­eix a la poli­cia la pre­sumpció de vera­ci­tat. I això posa els pèls de punta quan com­pro­vem cada dia com men­tei­xen impu­ne­ment i sense dis­si­mu­lar els cos­sos poli­ci­als de l’Estat.

La segona cons­ta­tació: que l’estratègia de l’escar­ment no té fron­te­res; cal repri­mir els qui donin suport a la causa cata­lana des de qual­se­vol racó per impe­dir que hi hagi una onada de suport i soli­da­ri­tat cap a Cata­lu­nya, no fos cas que el clam de democràcia arrelés arreu. Davant d’aquest pano­rama, quan pensa reac­ci­o­nar l’esquerra espa­nyola? Ja que parlàvem de cadi­res... més val espe­rar asse­guts.