A la tres
Acabar la legislatura amb dignitat
És una obvietat dir que aquesta legislatura ha estat excepcional , però això ja no és nou en la política catalana. La repressió ha estat present en totes i cadascuna de les decisions que s’han pres al Parlament. I en les que no s’han pres, també. Els presidents proposats no ho han pogut ser; el president que va acceptar de ser-ho ha estat eliminat per la justícia espanyola, aquella que juga a fer política des de fa ja uns quants anys, quan el govern del PP va posar a les seves mans l’esdevenir d’un conflicte polític. I no només això, una pandèmia com la de la Covid-19 ha acabat de rematar-la, sobretot perquè la classe política està massa acostumada a intentar treure rèdit de tot i massa poc a la seva funció de servei públic.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va donar la legislatura per acabada després de l’enèsima desavinença entre els socis de govern de Junts per Catalunya i ERC. Ara, un cop destituït, tot sembla indicar que les eleccions són inajornables –encara no s’ha acabat el període en què algú es pot presentar...– i sembla que seran el 14 de febrer. El que sembla que ja no té tant a veure amb la política, sinó, malauradament, amb l’evolució de la pandèmia. Arribats a aquest extrem, doncs, seria bo que els dos partits que formen el govern (ja no dic els grups parlamentaris que el sustenten perquè els uns tenen a dins ael PDeCAT i els altres, Demòcrates, i, per tant, no són ni monolítics defensant els postulats de les seves direccions...) fossin capaços d’acabar la legislatura de la manera més digna possible, encara que sigui per l’objectiu espuri de no perdre els vots que els van donar la majoria.
Episodis com els de cada departament defensant una pla de desescalada diferent –ei, en privat que és barallin el que calgui, perquè de les diferents opinions en sortirà un pla millor– o filtrant-lo abans que no estigui aprovat o la mala concepció del pla dels autònoms –el problema era posar els autònoms a competir, no pas la manca de recursos, que l’Estat ens posa en una ratera i nosaltres ens traiem els ulls en lloc de cercar la fórmula per sortir-ne– no es poden tornar a repetir. O no haurien.