La desaparició de les fonts primàries

A propòsit de la publicació, el 2004, d’El daño y la memoria,que l’historiador Ricard Vinyes va escriure sobre els setze anys de reclusió en presons franquistes de Maria Salvo Iborra (1920-2020), la lluitadora antifeixista apel·lava al perill de l’oblit amb la mort: “Quan va començar la guerra jo tenia setze anys, les més grans ja han mort. Va arribar un moment en què prens consciència que les fonts desapareixeran. I les dones vam perdre la por de la marginació i vam ser capaces que ens escoltessin; perquè el més difícil és que t’escoltin.” Cada 25 de juliol, en commemoració d’aquella nit sense lluna en què les forces republicanes van començar l’ofensiva de l’Ebre, el periodista i escriptor Víctor Amela entrevista un supervivent de la Lleva del Biberó. Ho recordava al Més 324 de Xavier Graset destacant que el 2020 els soldats que queden vius faran cent anys. Maria Salvo va morir dimarts amb cent anys com a última representant de les Dones del 36. I a la primavera, va morir Rafael Gómez, als 99, l’últim membre de La Nueve, la companyia de republicans espanyols que va alliberar Paris dels nazis. Desapareixen les fonts, els adolescents de la Guerra Civil. I ara és més necessari que mai homenatjar el testimoni i reivindicar els referents republicans als que ara tenen setze anys.