Hem tocat fons?

Penso que la crisi econòmica directa causada per la pandèmia ja ha tocat fons; en tot cas caldrà veure quines són les conseqüències indirectes, a les quals em referiré al final de l’article.

Penso que hem tocat fons perquè aquesta nova onada fa més de dues setmanes que presenta dades cada cop més positives i que es resumeixen en la velocitat de transmissió RT, que ha baixat d’1,6 a menys de 0,8 de forma continuada. És obvi que una nova onada és possible, però espero i confio que, si arriba, les farmàcies de Catalunya, com les de les veïnes França o Andorra, ja podran fer tests d’antígens amb preus prou baixos perquè puguin ser massius. Aquesta setmana la Cambra de Barcelona hem posat en marxa un pla pilot amb tres centres per fer tests: a la Llotja de Mar, a la seu de la Cambra de Granollers i al Centre Comercial Glòries, per un preu inferior a 30 euros quan els PCR fins ara es feien per imports superiors als 100. No dubto que per a la propera onada que pugui arribar al gener, doncs, tindrem les farmàcies amb tests ràpids i barats on l’administració pugui assumir per exemple el 50%. Si fos així, estimo que amb un cost mensual inferior a 100 milions es podria testejar pràcticament tota la població activa cada quinze dies, i posar en quarantena els que donin positiu. Estic convençut que amb una mesura com aquesta, la cultura podrà treballar per sobre del 50% d’aforament, igual que la restauració, l’esport i la resta de sectors que no haurien de tornar a tancar.

A més, a curt termini, és molt important que en la campanya de Nadal es permeti molta més activitat que ara, tot i les restriccions que sens dubte encara hi haurà. Perquè de fet, l’altre motiu del meu optimisme és que a Catalunya l’estalvi de les famílies ha assolit valors inaudits de més de 22.000 milions d’euros, més del doble dels valors habituals, i per tant hi ha un excedent d’estalvi que sens dubte en una campanya de Nadal en la qual es pugui consumir, i amb la màgia pròpia de les festes, podríem tenir valors rècord de consum històric i donar alguna alegria als sectors més damnificats com el comerç, la restauració i la cultura. Caldrà, però que el Departament de Salut sàpiga interpretar aquesta necessitat vital, amb totes les precaucions que calgui.

Amb la campanya de Nadal i els tests ràpids cap al gener, entraríem en una nova etapa prèvia a les fires i esdeveniments de gran format que estan previstos a Barcelona com el Saló de l’Automòbil, l’Alimentària, el MWC i totes les que s’han hagut de reprogramar. Aquestes fires han de permetre la reactivació de molts vols internacionals i activar el turisme de Barcelona previ a l’estiu. Els tests ràpids han de ser òbviament una solució clara per poder anar a les fires amb pràctica normalitat, òbviament mantenint distàncies, higiene i mascaretes.

Sobre les conseqüències indirectes de l’actual crisi encara és d’hora per fer-ne una valoració profunda. Em refereixo a si Catalunya haurà perdut atractiu internacional després de la crisi, o si algunes inversions previstes per venir aquí –portàvem un ritme frenètic d’inversió internacional els darrers tres anys– continuaran al mateix ritme passada la crisi, o si el fet de ser una societat creativa i resilient ens haurà fet més forts per competir internacionalment i per tant potser entrem de nou en un cicle llarg de creixement sostingut sobretot liderat per les exportacions que confio que el 2022 podran tornar a ser rècord històric. Molts interrogants encara, però jo m’inclino per l’optimisme, sobretot si aquesta crisi serveix per fer veure a una part important de la població que seguir a Espanya ens ha perjudicat clarament i que cal definitivament esdevenir un estat. Aquesta crisi, sense el dèficit fiscal de 16.000 milions, hauria passat molt més desapercebuda, com al nord d’Europa.