De la desescalada a la represa

És cert que ens va venir de cop, d’un dia per l’altre ens vam trobar tots confinats i noquejats i no sabíem què fer. La sensació era molt estranya. Hi havia pànic per un virus que no sabíem ni què era ni on era, i tot ens semblava sospitós. Fins i tot miràvem la gent amb una mena d’angúnia per si tossien. Encara les autoritats sanitàries no sabien res de la malaltia i només coneixien els seus efectes apocalíptics. Eren aquells dies que tots els especialistes opinaven sense saber res i només els estadístics amb les seves gràfiques ens anaven pronosticant un creixement descontrolat d’una epidèmia que no deixava de créixer exponencialment. Davant d’aquella terrible situació de descontrol i de desconeixement es va optar pel que havia funcionat en la gran pandèmia de la grip espanyola que del 1918 al 1920, que va causar cinquanta milions de morts en el món: el confinament total. Pedro Sánchez el va decretar el 28 de març, quinze dies més tard del que demanava insistentment el president de Catalunya Quim Torra. De cop, tot es va aturar, els carres feien basarda, semblava tret d’una pel·lícula de ciència-ficció. Cap de nosaltres havia pensat mai que ens trobaríem així. Feia ben poc que havíem passat les festes de Nadal amb tota normalitat i totalment aliens al que ens esperava. De fet, moltes àrees del país no estaven preparades per gestionar un col·lapse d’aquella magnitud. La sort que vam tenir és que la xarxa d’internet estava molt estesa i això ens va absorbir una part del grandiós impacte social i econòmic que una mesura tan radical sempre comporta. En poc temps vam aprendre el teletreball. Una modalitat que fins aleshores havia estat residual i que la necessitat l’ha fet més generalitzada i ja potser, en molts casos, la farà normal.

Ara, després de la segona envestida del virus i encara sense tenir-lo dominat, hem iniciat una desescalada tímida amb la intenció que l’economia comenci a despertar lentament. Ja sabem molt d’aquest virus. Per primera vegada, el potencial d’intel·ligència científica mundial s’ha concentrat a descobrir els seus perversos secrets i a cercar una vacuna per aturar-lo, i sortosament amb una diligència i rapidesa com mai en la historia de la humanitat havia passat som a un més de tenir les vacunes. Per això és tan important que fem bé la desescalada, perquè cada infectat i cada mort en aquestes hores de temps afegit encara les fa més terribles.

Seguidament de la desescalada necessitem que la població mundial agafi confiança perquè serà un dels ingredient imprescindibles per fer que l’economia d’intercanvis i de viatgis reprengui. Aquests mesos han estat terribles per a moltes persones i empreses, que han vist com de cop havien de tancar les portes del negoci. La societat i els governs han d’entendre aquest sacrifici que han fet ells i que ha estat imprescindible perquè ara tots puguem veure la tènue llum del final d’aquest negre túnel. És hora que el consum i els consumidors els ajudem i els retornen el sacrifici. No és caritat el que demanen per a ells; és justícia i entre tots hauríem d’intentar de passar ràpidament d’aquest cercle depressiu a un d’optimisme perquè, si som capaços de creure-ho tots, d’aquesta epidèmia, en sortirem. I ens en sortirem amb una gran lliçó apresa: la potència de la ciència i la tecnologia mundial és grandiosa quan l’actuació és col·laborativa i els resultats són espectaculars. El món ja s’ha fet massa petit per a les individualitats.

També aquesta pandèmia ens ha ensenyat les vergonyes d’algunes empreses i sobretot de l’administració, que amb l’excusa del teletreball hem retrocedit molt en la diligència i en l’atenció del client i administrat. Les empreses i les administracions han de crear ràpidament cultura del treball a distància, especialment pel que fa a l’atenció a les persones. No pot ser que es vegi normal que una persona truqui per telèfon o entri en un web i no responguin o es pengi. Treballar a distancia sense la presència del client requereix un plus de disponibilitat que sovint hem trobat a faltar a l’administració i a moltes empreses de serveis amb l’excusa del teletreball.