Pintures de guerra

La Barcelona d’Ada Colau està en guerra amb el cotxe particular i amb els centenars de milers de ciutadans que l’utilitzen i el necessiten per moure’s. No cal estar en contra del carril bici, ni del transport públic, ni de reduir la contaminació, ni d’humanitzar la ciutat; ni cal ser burgès, de dretes, negacionista del canvi climàtic, independentista o seguidor de Fumanchu per constatar el talibanisme amb què l’equip de l’alcaldessa tracta avui l’automobilista (i demà el motociclista), però també els barcelonins en general, imposant a cop de brotxa, d’ideologia i de fets consumats un model de ciutat que ni té l’aval dels ciutadans ni mai ha pretès buscar-lo; allò dels referèndums i la participació ciutadana era tan mentida com el mític “Voleu fer fora Colau? Voteu Valls”. L’últim exemple, un de tants, és la recent conversió de l’aparcament lliure al voltant de l’hospital Vall d’Hebron en àrea verda per als veïns, que ha donat com a resultat desenes i desenes d’aparcaments verds buits, perquè no hi ha prou veïns a la zona per omplir-los, i un munt de treballadors de l’hospital que, amb la que cau, ara a més necessiten una hora per trobar on deixar el cotxe o bé s’han de passar tot el dia posant tiquets i pagant. I, per si faltava res, hem pogut sentir un dels responsables de la mesura apel·lant al compromís de metges, infermeres i personal sanitari amb la salut de tots els ciutadans per menjar-se el problema i les seves queixes i entregar-se en cos i ànima al transport públic, que, com la majoria de vostès saben, és un concepte ple de virtuts i una realitat plena de defectes, insuficiència i, avui dia, especial risc de contagi.