L’Albert de Cabestany

L’any 2016 aparegué un llibre record en què aplegava totes les seves cançons (cent), amb sis CD, i semblava que marcava així el final de la seva carrera artística com a cantant. Però ara ha publicat un CD amb noves cançons i aquesta vegada l’Albert Bueno diu que sí que és l’últim. L’ha titulat Passa el temps que tot s’ho enduu, és el fruit de dos anys de feina intensa. Ha actuat molt i en molts de llocs, calcula que ha fet de mitjana una cinquantena de concerts per any, treballant al costat de Jean Mora de Tolosa de Llenguadoc, que fou pianista de Johnny Halliday i Sylvie Vartan, al costat de Roger Rull, que li ha traduït les cançons al francès, amb Pierre Billol, fill de la Patachou, la que descobrí Georges Brassens, etc.

L’Albert Bueno és de Cabestany, a la plana costanera del Rosselló, al sud-est de Perpinyà, i fa trenta-cinc anys que canta en català amb un compromís, una fe i una constància ben poc comunes i ben difícils de mantenir. Fa molt de temps que ens coneixem i sempre li he dit que és com un picapedrer solitari però convençut de les seves idees, cantant l’ànima del nostre país, que no s’assembla a cap altre. En aquest últim CD les cançons són farcides de poesia i de nostàlgia, plenes també de la joia de viure, de fe i convicció en la seva Catalunya, que és la nostra.

Les cançons poema són magnífiques, i ens fan palès el compromís de l’Albert amb el país comú. En aquest aspecte concret, no és pas gaire normal i menys encara habitual que des de l’anomenada Catalunya del Nord es blasmi i es denunciï, com ell fa en la cançó La tisorada, la mutilació de l’Estatut de Catalunya del 2006. I només és un exemple, perquè l’home sobretot canta el seu enamorament per la gent i els pobles tant de l’Empordà com del Rosselló, del nostre passat i del nostre present. En destacaria la bella i fidel traducció de la famosa cançó de Johny Hallyday J’ai oublié de vivre, que l’Albert canta amb un especial sentiment i emoció.

Des d’aquell llunyà 1986, quan gravà el primer disc de dos títols, passant pel casset de dotze cançons el 1991 i el llibre record del 2016 fins a arribar a aquest últim CD, la seva feina i la seva qualitat ha anat in crescendo. I faig servir expressament aquesta formulació, perquè és musical i altament descriptiva d’una realitat ben comprovable.