Indult o amnistia?

Diuen que ells no governaven quan van empresonar els líders sobiranistes, però el que és cert és que els presos polítics catalans fa més temps que estan en presó amb Pedro Sánchez de president del que ho van estar amb Mariano Rajoy. Ja no poden fer veure que la repressió no té res a veure amb ells.

Després d’anys de fer política als tribunals, el govern espanyol té ara la possibilitat de tornar a fer política a les institucions per afrontar el conflicte amb Catalunya. La solució es diu llei d’amnistia i permetria posar el comptador a zero per poder seure a negociar de quina manera els catalans decidiran el seu futur polític.

De moment, però, sembla que només estan disposats a reformar el Codi Penal per revisar les penes del delicte de sedició (no per derogar-lo) i que iniciarien els tràmits de l’indult, segons va anunciar el ministre de Justícia Juan Carlos Campo. Nota al marge: “tramitar-los” no significa “aprovar-los”. Tramitar-los és una obligació legal.

Fins i tot en el cas hipotètic que s’aprovessin els indults per als nou presos polítics catalans, no seria en cap cas una solució política, sinó una mesura de gràcia del Consell de Ministres i el rei. I benvinguts serien els indults perquè tornarien la llibertat a nou persones que no l’haurien d’haver perdut mai. Ara bé, el veritable gest polític que hauria de fer el govern espanyol és l’aprovació d’una amnistia, perquè suposa una solució col·lectiva per als centenars de represaliats catalans (presos, exiliats, condemnats i pendents de judici) i perquè s’elimina la pena i el condemnat deixa de ser culpable, a diferència de l’indult.

És important que La Moncloa rebi un missatge unívoc del sobiranisme català: la solució política es basa en una llei d’amnistia i l’exercici de l’autodeterminació. Els indults són pedaços a una democràcia tan malmesa que no en té prou amb solucions individuals, sinó que necessita solucions integrals... i de caràcter inequívocament polític.