Menys armament i més aliment

La gana, els conflictes, els desplaçaments, el dèficit de suports sanitaris i econòmics per afrontar la Covid, el tancament de les escoles, la interrupció dels programes de vacunació..., portaran un 2021 devastador per a almenys 235 milions de persones (un 40% més que el 2020) que ja es troben en les seves hores més tenebroses de necessitat i amb la supervivència amenaçada; és la previsió de l’ONU feta pública dilluns bo i apel·lant a la solidaritat internacional per pal·liar els efectes de la pandèmia en la població més vulnerable. Terribles dades que fan pensar en unes altres, tan persistents com responsables, diríem, del mal estat del món: la despesa militar dels governs és vuitanta vegades superior a la que es destina a l’ajuda humanitària. Molt greu, molt cínic: falten recursos per avançar en salut i educació, per cobrir les necessitats bàsiques, i en sobren per perpetuar l’empobriment –i l’enriquiment d’altres–, per provocar morts, lesionats de per vida, orfes, dolor. Posem per exemple la pluja de bombes de dispersió, que no s’ha erradicat de l’escenari bèl·lic malgrat que fa deu anys va entrar en vigor el tractat internacional que les prohibeix. Fundipau n’explica el funcionament: una mena de contenidor que un cop llençat des de l’aire s’obre i deixa caure centenars de càrregues explosives en un radi de 400 metres; de vegades esclaten, de vegades no, romanen enterrades i actives i fan víctimes entre els agricultors, els nens que hi juguen. No és hora de canviar de paradigma? Com més armament, menys aliment i més emergència humanitària.