Imaginar

Ara fa 40 anys que va desaparèixer John Lennon, la veu cantant dels Beatles amb permís de Paul McCartney. Un Lennon que, servint-se de la seva popularitat i ascendència, sovint feia d’altaveu per denunciar qüestions socials i polítiques. Establert a Nova York des de finals dels setanta i amb nacionalitat americana, m’he preguntat moltes vegades què hauria dit, fet o escrit sobre moltes qüestions que han passat tant al seu país com al món. I és veritat que de figures com la seva no n’han aparegut, durant aquests anys. No hi ha activistes culturals amb caràcter i una veu pròpia capaç d’influir en l’opinió pública. Però l’autor d’Imagine o Give Peace a chance, temes que sempre han estat associats a la lluita pels drets humans i al moviment pacifista, té cançons amb unes lletres que et fan veure la vida amb uns altres ulls. Ell ens recorda que “la vida és allò que et passa mentre estàs atrafegat fent altres plans.” Lennon ho va escriure a Beautiful boy, una de les últimes cançons que va enregistrar el novembre del 1980, tot just un mes abans que l’assassinessin. La cançó està dedicada al fill que després de molts avortaments van tenir amb Yoko Ono, Sean. I aquesta, com la resta de cançons que integren aquell disc, Double fantasy, forma part del seu testament musical i vital. Des del (Just like) Starting over –una reflexió sobre el recomençar amb Ono després d’una dolorosa separació– a Woman –un elogi a la seva dona reconeixent que la seva vida era a les seves mans–, passant per aquest Beautiful boy, demostren que aquell noi de Liverpool –que es va retirar per fer de pare– necessitava tocar de peus a terra per continuar escrivint cançons per fer emocionar, somniar, imaginar.