‘Voxpopulars’ i bolivarians

Els voxpopulars no paren de carregar contra el govern espanyol de coalició –sí, aquest que els vots independentistes ajuden a tirar pressupostàriament endavant– amb un còctel d’adjectius que consideren pejoratius, entre els quals en sovintegen dos: “chavistes” i “bolivarians”. S’ha fet viral un vídeo on Pedro Sánchez mostra fartanera amb tanta demagògia. Busquem, doncs, una clariana en la jungla informativa embardissada de la Covid i fixem-nos en aquest remot bressol de perillosos revolucionaris inspiradors del comunisme patri. Per exemple Bolívia, un país que, abans del tsunami democràtic que el 2006 va portar la població indígena a convertir en president Evo Morales, havia estat sistemàticament governat per militars colpistes i polítics corruptes. El programa de Morales volia nacionalitzar les empreses d’hidrocarburs, és a dir, intentar que les multinacionals deixessin de grapejar els seus recursos nacionals. Com que la justícia social genera poderosos enemics, fa un any els partits de la burgesia dretana van alimentar disturbis i un cop d’estat, a conseqüència del qual el president va acabar exiliat a l’Argentina, d’on ha tornat triomfal després que el seu partit s’imposés en les darreres eleccions, ara amb un altre candidat. Pel que fa a Veneçuela, Hugo Chávez va aplicar a partir de la seva elecció, el 1998, la recuperació dels drets d’explotació dels jaciments, en mans d’endevinem qui?, és clar, de les multinacionals. És justament el que després ha intentat, amb tots els errors que vulguem però sempre amb eleccions en comptes de cops d’estat, el controvertit Nicolás Maduro. Per exemple les últimes, en què va convidar la UE a enviar-hi observadors sense que l’enfeinat Josep Borrell trobés un forat a l’agenda, no fos cas que haguessin hagut de certificar que eren netes i voluntàries. Com que a Maduro les urnes no li donen l’esquena, també l’han volgut fer fora amb les armes i el cínic bloqueig econòmic que castiga la població. “Chavistes” i “bolivarians,” quins insults més elogiosos.