La campanya més bruta?

Ho va anunciar Gabriel Rufián durant el debat de pressupostos al Congreso, la del 14-F serà “la campanya més bruta de la història” i, francament, la perspectiva fa una mandra infinita. No sé si volia dir que s’haurà de parlar de la indumentària de Laura Borràs, la candidata de Junts, o de la sobtada connivència amb el feixisme del vicepresident del Parlament Josep Costa o dels diputats de Demòcrates. Francament, diria que no cal ser tan creatiu per dirimir què pot oferir l’independentisme als catalans durant els pròxims anys en termes de govern de les engrunes de l’autonomia, de progrés en el projecte per a l’autodeterminació de Catalunya i de rehabilitació dels quasi 3.000 catalans que estan sent represaliats per l’Estat arran del referèndum de l’1 d’octubre, inclosos els presos i els exiliats polítics. A la immensa majoria de les persones que han omplert les manifestacions d’estelades durant la darrera dècada no els mouran de casa el pròxim 14-F cap de les seves batalletes, les seves manies, els seus odis, els seus sectarismes, els seus greuges personals, les seves misèries, els interessos de partit, ni els merders que siguin capaços de muntar a Twitter, als mitjans o a Salsa Rosa. El que volen és saber com, amb qui i amb quin programa volen governar després de les eleccions, com pensen defensar l’amnistia dels represaliats, com pensen defensar i valorar el que va passar l’1 i el 3 d’octubre de 2017, com pensen avançar cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació i quina mena de república catalana aspiren a construir entre tots. La resta, si us plau, que se l’estalviïn.