Opinió

Tribuna

Benvingut, Mister Biden

“No solament és el president electe de major edat, sinó que, amb més de mig segle d’activitat política, també serà el president que ha viscut més anys a primera fila

Per als lectors de certa edat i per als amants del bon cinema de totes les edats, el títol escollit evoca la gran pel·lícula de Berlanga Benvingut, Mister Marshall. L’elecció de Biden ha estat celebrada arreu del món. Als Estats Units d’Amèrica, en alguns estats més que en altres. Hi ha en qualsevol cas milions de persones i grups d’interès que ja han començat a ultimar els preparatius per a l’arribada de Mister Biden. Ara bé, com els ciutadans de Villar del Río en la pel·lícula mencionada, una part significativa d’ells veuran passar i no parar la comitiva de Biden.

Trump ha estat el líder més polaritzador de la història dels Estats Units. Aquesta realitat no ha estat fruit de la casualitat, sinó d’un pla curosament dissenyat i executat pel mateix Trump, un guió a la seva imatge i semblança com els que es fa Tom Cruise. L’èxit de la seva estratègia l’ha fet perdre tenint els millors resultats de la història del partit republicà, mentre que, l’altra cara de la moneda, també li ha regalat fins i tot millors resultats al seu rival. Guardant les distàncies amb Trump, en la forma i en el fons, Bernie Sanders va provocar una dialèctica contundentment a favor i en contra dins del partit demòcrata durant les últimes dues primàries, les del 2016 i les del 2020. Aquests dos sismes, primer el del partit demòcrata i després el de tot el país, han provocat que Biden guanyés primer les primàries i posteriorment les eleccions. Joe Biden va guanyar les primàries demòcrates perquè les havia de perdre Bernie Sanders i les eleccions presidencials perquè les havia de perdre Donald Trump. Però si alguna vegada ha estat veritat aquella dita que les persones no canvien, certament ho és en el cas d’un polític professional octogenari com Joe Biden Jr. La seva elecció ha batut tots els rècords del professionalisme: no solament és el president electe de major edat, sinó que, amb més de mig segle d’activitat política, també serà el president que ha viscut més anys a la primera fila política. També serà el president que més vegades ha intentat ser candidat i que més vegades ha fracassat, fins i tot més que Nixon.

Biden va flirtejar amb la idea de presentar-se a les primàries ja el 1984. Posteriorment, es va presentar a les primàries del 1988, però va haver de renunciar per haver plagiat un discurs del líder laborista britànic Neil Kinnock. En les primàries en què finalment va guanyar Obama contra Hillary Clinton, l’any 2008, ell va haver de renunciar per haver quedat cinquè en el caucus de Iowa i haver realitzat comentaris considerats racistes contra el mateix Obama. Obama, demostrant una gran estratègia electoral, va escollir-lo company de ticket. Malgrat això, després dels seus 8 anys de mandat conjunt, Obama va ser clau per tal de frenar les aspiracions de Joe Biden, que, seguint les tradicions, com a vicepresident es considerava el candidat legítim. Obama pactaria amb l’elit del partit demòcrata l’aplanament del terreny per a Hillary Clinton.

En aquesta darrera ocasió, Biden no va començar amb els millors resultats. No va ser fins a les primàries de Carolina del Sud que va obtenir la seva primera gran victòria gràcies al suport massiu del vot afroamericà després de rebre l’endorsement del congressista Jim Clyburn. A partir d’aquest moment, els pràcticament 20 candidats que s’havien presentat a les primàries del partit van renunciar a favor de Biden. Des del moment en què va guanyar les primàries i al contrari del que va passar amb Hillary Clinton, Biden va poder comptar amb el suport de tots els sectors del partit, incloent el sector més progressista liderat per Bernie Sanders. També va comptar amb la major coalició de la història no tant a favor que el futur d’Amèrica estigués en mans de Biden sinó que no estigués en mans de Trump. En aquesta ocasió, en contraposició amb el que s’havia donat en les eleccions del 2016, els mitjans de comunicació van ser molt més bel·ligerants amb l’estratègia i les fake news de Donald Trump, arribant fins i tot a etiquetar els seus tuits com a falsos. Tampoc van donar cap cobertura a temes tan sucosos com la campanya de Trump contra la suposada corrupció del fill de Biden. El resultat electoral ha demostrat la fortalesa de l’elit del partit demòcrata, que s’ha permès el luxe d’aniquilar el futur de diversos lideratges potents i deixar la sortida del moment més delicat de la història en mans d’una persona que té molt passat però cap futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.