Ara venen els “mare de Déu”

Mare de Déu, mare de Déu, deia un testimoni, ara venen els “mare de Déu”. Tothom ha pogut veure les esgarrifoses imatges de veïns de Badalona intentant escapar d’un incendi que ha provocat tres morts. Mare de Déu, mare de Déu, molts se n’han anat corrents abans que la policia els demani papers; els que s’atreveixen a parlar expliquen que una espelma va caure damunt d’un matalàs i que de seguida allò va ser l’infern. Mare de Déu, mare de Déu, ningú no sap quantes persones malvivien a l’antiga fàbrica del barri del Gorg que des de fa 12 anys aixoplugava qui res no té. Cent? Dues-centes? No eren usuaris de serveis socials, sinó delinqüents, segons l’alcalde Albiol, que els volia fora de l’edifici tot i que el propietari no n’havia denunciat l’ocupació. Alternativa? Cap ni una, tan sols la recurrent política de criminalització. Mare de Déu, mare de Déu, amb el confinament es va acabar la recollida de ferralla i la venda ambulant i a l’hivern va arribar el fred i la casa es va omplir –ni llum ni aigua; bombones de butà, candeles, gana... i desesperació–. Mare de Déu, mare de Déu, ahir dia de dol a Catalunya decretat per la Generalitat, però la protecció als més vulnerables falla, la gent no ocupa naus o dorm al carrer per caprici. Per què no hi ha un pla d’abordatge del sensellarisme en augment i es deixa tot a les mans dels ajuntaments en funció dels recursos o de la voluntat política? Per què alguns municipis neguen el dret a l’empadronament? Per què la llei d’estrangeria és tan dura? Irregularitat, exclusió... Després venen les mares de Déu; el foc que mata és la pobresa.