Suprema vergonya, suprema venjança

El Tribunal Suprem una vegada més no ha impartit justícia i els set magistrats ho saben. S’han erigit en defensors de la unitat de l’Estat espanyol. I, per aconseguir-ho, utilitzen totes les armes. Totes. Menys la d’impartir justícia. La derogació del tercer grau dels presos polítics i de l’article 100.2 és una demostració palesa que els mou la persecució de l’independentisme, és l’esperit de venjança, de càstig, d’escarment. Les seves resolucions són una vulneració continuada de drets. Són, en definitiva, un frau democràtic. Treure el tercer grau als pesos polítics és, senzillament, un acte de sadisme, i molts ho poden interpretar com una prevaricació. Davant la persistent set de venjança del Tribunal Suprem, què es pot fer? El gobierno no pot destituir-los ni pot anul·lar les seves sentències i resolucions però sí que pot canviar les lleis, indultar o decretar l’amnistia.

Anem per parts:

1. Amnistia. És la solució que demanen les forces independentistes per posar fi a la repressió, la presó i l’exili. És, però, molt difícil d’aconseguir-ho. El gobierno no té cap intenció de proposar una llei d’amnistia. Suposant que la presentés –que és molt suposar–, difícilment seria aprovada al Congreso de los Diputados. A més, una llei així suposa molts de dies, mesos i, fins i tot, algun any. I, si s’aprovés una llei d’amnistia, el PP, Vox i Ciutadans la portarien al Tribunal Constitucional i aquest segurament l’anul·laria per inconstitucional. Mentrestant, els nostres presos continuarien a la presó.

2. Reforma del Codi Penal amb referència a la sedició. Aquesta reforma ja està en marxa. Podemos vol que es tramiti amb molta rapidesa i urgència. El PSOE no té la mateixa pressa. De moment, no sabem si es tracta d’una reforma de l’article de sedició o de la seva supressió (que és el que s’hauria de fer). No oblidem, però, que els nostres presos i exiliats, a més de condemnats per sedició, ho són per malversació. I això continuaria i segur que el Tribunal Suprem els mantindria empresonats, ara no per sedició però sí per malversació. Ni la reforma ni la supressió de la sedició solucionen el problema dels empresonats i exiliats. Només rebaixaria les penes i el Tribunal Suprem tindria l’última paraula. Ja podem suposar quina seria.

3. Indult. Això sí que depèn, exclusivament, de la voluntat política del gobierno. Falta, però, que el Tribunal Suprem enviï al govern el seu informe sobre els indults, tant si és positiu com negatiu. El gobierno no pot decretar l’indult sense l’informe del Tribunal Suprem. De moment, no ha enviat res. Pot el Tribunal Suprem paralitzar l’informe indefinidament? Suposant que el gobierno tingui la intenció de concedir l’indult, en aquests moments està condicionat pel Suprem. L’indult, però, només solucionaria el cas dels presos polítics empresonats, no el dels exiliats ni el dels 3.000 represaliats. Seria, però, un petit gest del gobierno tenir els presos per Nadal a casa.

En aquests moments hi ha molt soroll de sabres molts feixistes manifestant-se, però l’autèntic perill per l’estat de dret i per la democràcia són aquests jutges del Tribunal Suprem.