Pecats i delictes

En una vinyeta d’El Roto a El País el 2013 es veia un dit acusador que sortia d’una màniga pintada d’un negre sotana trencat per un fil porpra cardenalici. Apuntava amenaçador una noia amb cara temorosa amb la següent frase: “Como no creéis en los pecados, los convertiremos en delitos.” El 2013, el ministre del PP Ruiz Gallardón va impulsar una contrareforma de la llei de l’avortament que feia retrocedir trenta anys. Només permetia dos supòsits per poder avortar: en cas de violació o perill per a la salut de la mare. Es canviava la llei i també el nom per un de prou explícit: llei de protecció de la vida del concebut. Va ser la tomba política de Gallardón i Rajoy es va fer enrere. El fet que l’Argentina estigui a prop de convertir-se en el primer país gran de l’Amèrica Llatina a legalitzar l’avortament ens ha fet mirar el mapa i comprovar com és penalitzat a mig món: Àfrica, Pròxim Orient... Avortar és un dret, diu la llei, i una opció, però els testimonis callen –també és un estigma– dificultats: molts rosaris als hospitals i objeccions de consciència. S’ha de garantir i facilitar el dret. La lluita per la llibertat de la dona també és això. Hem recordat aquell dit censor d’uns anys en què el feminisme no era l’onada que és ara perquè, en aquesta Europa de feixisme emergent, les dones hi tenim molt a perdre.