‘Regala Girona’

He vist amb satisfacció els anuncis que l’Ajuntament de Girona ha fet per fomentar el comerç de la ciutat. Són cartells enganxats als aparadors i anuncis en la premsa local. És important que un ajuntament es posi al costat dels comerciants per reduir l’impacte que té la pandèmia en la seva economia. Altres ajuntaments han realitzat iniciatives semblants com les de donar un xec regal per a compres en els comerços locals. Aquests dies són molt importants per a l’economia de la petita i mitjana empresa. També ho són per a aquelles empreses ubicades en superfícies comercials i que han vist aturada la seva activitat per les restriccions imposades pel Procicat. Són dies dolorosos i més per a aquells que s’han trobat sense feina, en un ERTO, i sense una expectativa de treball a l’horitzó. S’hi afegeixen aquells que malauradament estan patint la Covid, que estan ingressats en centres sanitaris o aquells que han perdut un ésser estimat. Per a tots ells, aquest Nadal serà un malson.

Però la realitat és tossuda i necessita un incentiu motivador com la campanya Regala Girona. Estem tan infointoxicats que ens decau l’ànim i ens genera desconfiança i incertesa. El consum ha baixat en picat i se’n ressent tota l’economia. El desànim s’observa pels carrers i botigues, llevat dels caps de setmana, i estem molt lluny de les alegries d’altres anys. Ens envaeixen insistentment els dobles missatges, els de les mesures sanitàries centrades en les restriccions i els de les insistents responsabilitats, ambdues llançades reiteradament pels nostres polítics i gestors sanitaris. La permanent crida a la responsabilitat ha caigut en sac foradat. Ens hem acostumat a sentir la cançó enfadosa que sembla no anar amb nosaltres. Desplacem, amb esperança, la responsabilitat als investigadors de la vacuna. Sí, ja no sembla que nosaltres hàgim de fer res més perquè la resta ja la farà la ciència. Una ciència menystinguda i infrafinançada. Ens estem relaxant i ningú s’atreveix a aplicar les mesures impopulars que altres països de millor economia que la nostra estan aplicant. Hem obert les superfícies comercials, els bars i restaurants i les pistes d’esquí, al·leluia, i l’índex de contagi ha pujat. No tenim aturador.

El comerç gironí necessita un impuls de les administracions, perquè els ciutadans regalin Girona o el que és el mateix, comprin a casa. És cert que això no és fàcil de fer quan et trobes més d’un trenta per cent de les botigues amb les persianes abaixades. L’era Joaquim Nadal ha quedat en la memòria històrica ara ja com un horitzó passat. Qui repassi la Girona de fa dues dècades recordarà amb orgull l’impuls dinàmic de les zones comercials, la vitalitat del Barri Vell o la d’altres barris als quals la ciutat havia donat l’esquena. Però també seguim sense resoldre l’històric problema de la zona est de la ciutat, una autèntica vergonya. És per això que el salt qualitatiu que ens ofereix aquesta crisi ha de servir per fer més atractiva la ciutat. Les plataformes digitals s’imposen i el seu lideratge ha de venir del mateix comerç ajudat per l’administració local. És una manera de regalar allò que la ciutat ens ofereix. Les compres digitals són una realitat que van a més i de res ens servirà donar-nos excuses per no fer el gran salt cap a la venda en línia. Girona, que es va connectar intel·ligentment a través de la wifi al carrer, ara ho ha de fer des del comerç digital. Hem de demanar a l’administració local, des de les seves competències, la implicació, la innovació, la creativitat i la iniciativa institucional perquè això sigui una realitat. Bones festes i cuideu-vos molt.