La loteria

Avui de bon matí començarem a sentir una cantarella caduca d’uns temps més grisos i negres que en color. Una d’aquelles activitats antiquades que a Catalunya es veuen com més llunyanes encara, i molts prefereixen abraçar més el capgròs de la Grossa que no pas els grans bombos on giravolten les boles amb els números i els premis. Malgrat les reticències, la por que toqui a tots els de la feina o al bar o restaurant on fas el cafè sovint fa que encara molts acabin tenint alguna participació o dècim per somiar en una vida millor o en el més que amanit “tapar forats” que sempre fa fortuna davant les càmeres per part dels, en principi, beneficiats. Ja ho saben, que quan anys després es torna al municipi on ha tocat “el Gordo”, sovint descobrim que els premiats han fet com el cava de quatre rals que van destapar per fer-se la foto. L’adrenalina inicial els va fer canviar-se el cotxe, muntar un negoci o canviar-se de casa, i quan se’n van adonar ja no tenien ni cinc i potser havien deixat la feina en aquesta travessia per una riquesa que no era.

L’únic que no ens poden treure és la il·lusió. Aquella que tens amb les converses pensant què faries amb la picossada d’euros que engruixirien el compte, previ pagament també copiós a la sempre inestimable hisenda, aquella que amb un eslògan antic ens anunciava que “som tots”, però que ara ja sabem que amb corona o sense, uns som més iguals que els altres. Si deixaríem la feina, si canviaríem la moto o el cotxe, si faríem un viatge o si senzillament pagaríem els deutes contrets amb les entitats bancàries. Aquesta il·lusió no ens la trauran pas. Però aquest any hauríem d’aconseguir que la loteria fos només per aquesta participació o dècim que tenim allà, al calaix o a la cartera, i no jugar-nos-la enlloc més. No jugar a la ruleta russa com li agrada fer-ho al 007 en alguna de les escenes i pensar que en la vida només tenim una oportunitat per fer-ho bé. Sé que si el govern ho té difícil per compaginar economia i salut, tampoc és fàcil gestionar l’estat anímic de tots plegats. Mirem que les trobades siguin poques i amb mesures i amb poca gent. Com deia Illa, que les rialles de Nadal no siguin plors per Reis. Aquest any juguem a la loteria que vulguem per veure si ens toca, però evitem jugar a la loteria del coronavirus, perquè si ens toca no sabem com reaccionarà el nostre cos i qui del nostre voltant ho pot acabar pagant amb la vida.