S’ho imaginen?

S’imaginen el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, referir-se al període feixista del seu país amb l’equidistant expressió d’“un període d’enfrontaments i divisions”? S’imaginen la meitat del Parlament federal sent incapaç de condemnar els crims del nazisme? S’imaginen les ciutats alemanyes amb monuments nazis que els polítics actuals es neguen a retirar? No ens crearia una gran inquietud, això?

I s’imaginen ara un govern socialdemòcrata alemany donant les subvencions pertinents a la Fundació Adolf Hitler, perquè ningú no ha gosat mai il·legalitzar-la? S’imaginen la meitat o més de l’aparell mediàtic alemany posant el crit al cel perquè algun grup al Parlament vol “recrear divisions i guerres civils” en voler fer un cens exacte dels jueus morts a l’Holocaust i indemnitzar-ne els familiars? No seria aquesta Alemanya un país aterridor?

S’imaginen un tal Wilfred das Kind, policia torturador durant el règim nazi, vivint condecorat al país durant la seva jubilació malgrat les evidències del seu passat, passejant impune entre els descendents de la seves víctimes fins a morir tranquil·lament al seu llit? S’imaginen una Alemanya que hagués heretat els aparells judicials, policials i militars del règim nazi sense sotmetre’ls a cap depuració, i avui amb xats de jutges insultant i criminalitzant opcions polítiques i xats militars cridant a un nou putsch com el de Munic sense que ningú no hi faci res? S’imaginen una Alemanya amb una transició tan exemplar? S’imaginen un país així al mig de la UE en ple segle XXI?

Sortosament, no cal patir: avui és el Dia dels Innocents, i això tan sols és una innocentada impossible.