Si vols la pau, no preparis la guerra

Recorden Querida Milagros, la cançó d’El Último de la Fila publicada el 1985 al seu àlbum Cuando la pobreza entra por la puerta el amor salta por la ventana?: “Esta mañana, al salir a patrullar, hallamos muerto al soldado Adrián.” Explicava Quimi Portet, autor de la composició, que va ser la gent la que va transformar el seu sentit caricaturesc en un emotiu i potent himne de denuncia antibel·licista. No és estrany; aleshores, a Catalunya i a tot l’Estat, cristal·litzava un fort moviment pacifista d’oposició al servei militar obligatori i a la seva sòrdida èpica iniciàtica, que a còpia de disciplina quarterària, vexacions, quintades, formacions i exercicis “Vamos a pegar cuatro tiros y cada uno muy vigilante” se suposa que convertia barbamecs/nens de la mare en homes de profit/camí cap a l’altar; en fi, les Històries de la puta mili d’Ivà a El Jueves, dos anys o 18 mesos o 9 mesos de temps perdut. Això els reclutes que tornaven a casa sans i estalvis, que n’hi havia una bona pila de mutilats, morts i suïcidats que només coneixien els seus familiars. El 1988 s’aprovaria una prestació social substitutòria i el 2001 seria definitivament abolit. Abans, però, hi ha una història de més de 30 anys de preparació i compromís per a l’objecció de consciència política que començaren uns joves a principis dels 70 i dels quals demà parlarem. Si vols la pau, no preparis la guerra es pot llegir en un conegut manifest en què es feia una crida a la desobediència civil contra el servei militar. Recordem-ho ara que alguns governs europeus estan pensant a recuperar-lo, mai no hi ha cap dret assegurat.