Escletxes o enderroc

Els dirigents socialistes es tornen a abocar als micròfons per reiterar el compromís que hi haurà indult per als presos polítics. Un indult que encara ningú ha vist i que es promet malgrat que el conjunt de l’independentisme els reclami l’amnistia, una mesura que abastaria el global dels represaliats judicials del procés. Al contrari del graciós perdó que implica l’indult, l’abast polític que implica una amnistia possibilitaria obrir un nou escenari. I no solament per a Catalunya, sinó que de retruc sacsejaria bona part de les columnes que sostenen el règim del 78 i en les quals els socialistes semblen sentir-se tan còmodes. Com el PSC d’Iceta, que tant a gust sembla estar amb la monarquia, la judicatura, l’infrafinançament de rodalies i de la sanitat o la repressió als drets democràtics que ni bada boca, mentre mira de mantenir les perspectives electorals. Ho delaten els arguments polítics –que no jurídics– abocats sense mesura en l’informe de la fiscalia del Suprem sobre l’indult, una mesura que finalment serà en mans exclusivament del govern.

De moment, amb la boca petita Calvo i Ábalos intenten tapar la nova escletxa de les canonades de la fiscalia contra els socialistes del pacte constitucional del 78, als quals la dreta les dirigeix primordialment. Un cop i un altre. Una fiscalia que campa tan tranquil·lament que aquí es permet fins i tot corregir el Tribunal Suprem, tot insinuant que en la sentència del procés es van equivocar en no dictaminar rebel·lió en lloc de sedició. Tampoc s’estan d’atacar l’acord de pressupostos amb els independentistes. La dreta espanyola no es mou ni es mourà, en aquest escenari. Vet aquí la dimensió de la porta que ha de decidir si obre o no l’executiu en els propers mesos. És la seva única responsabilitat. I la dels independentistes, si estan en condicions o han de continuar apuntalant després el PSOE.