Què hi ha més enllà del túnel?

Mai ens hauríem imaginat un any com aquest, més semblant a un guió de pel·lícula que a la quotidianitat de les nostres vides. Vam iniciar aquesta crisi amb un “tot anirà bé” i ara supliquem perquè la llum al final del túnel ens enlluerni d’una vegada. O érem molt incrèduls llavors o la gestió que se n’ha fet és molt millorable. Cert, no són conceptes incompatibles. Posar-se a fer balanç de l’any és complicat. Perquè la pandèmia de la Covid-19 ens n’ha deixat de fredes i de calentes. Ens ha posat davant d’un mirall i ens ha mostrat les nostres virtuts però també les nostres misèries. Personals i col·lectives. Qui s’imaginava que durant mesos viuríem tancats a casa? Que ens aïllaríem els uns dels altres? Que no ens tocaríem? I com hem sabut adaptar-nos a aquesta nova realitat. D’un dia per l’altre. No sense pagar peatges. I molt cars, especialment emocionals. Un aprenentatge personal sense precedents. En l’aspecte col·lectiu els reptes se’ns acumulen. La petita economia fa aigües –la gran sempre se les empesca per treure el cap– i tampoc en aquesta crisi hem evitat que les diferències socials no s’agreugin. Potser, més que fer balanç seria molt millor fer propòsits de futur. Perquè, segons diuen, sembla que ja sortim del túnel. Però la gran pregunta és: i, després del túnel, què hi ha?