Cura de silenci

Segueixo un debat vehement entre vells companys que formen part d’un grup de WhatsApp molt actiu. Un dels polemistes és familiar meu, fet que m’ha permès observar la discussió a distància. Abans de tancar l’any, un 2020 que molts voldrien esborrar del calendari, l’anunci de la campanya de vacunació contra la Covid-19 va encendre els ànims del grup. Alguns membres, partidaris d’esperar a vacunar-se o fins i tot de no fer-ho abans que se’n coneguin millor els efectes secundaris, van provocar que altres companys –entre ells dos metges– alcessin la veu.

La llebre s’havia aixecat feia dies i corria pel xat, perquè uns pocs s’havien atrevit a qüestionar el que suposen que és una visió reductora de la nostra medicina tradicional, que condemna a l’ostracisme qualsevol opinió que no es consideri estrictament científica. Fora d’aquest espai oficial, s’hi situen les teràpies dites “alternatives” –jo en diria complementàries–, que són desqualificades d’entrada. Crec que tenim sort de la medicina oficial, però també hi ha un excés de negacionisme en relació a tractaments que poden alleugerir símptomes, com ara les plantes medicinals ben dosificades.

Fa la impressió que alguns les escarneixen només pel fet que contradiuen un determinat tipus de mentalitat acadèmica, sense que se n’hagin fet estudis científics que en certifiquin la poca fiabilitat de què se les acusa sovint. La polèmica en el grup de WhatsApp va arribar al punt àlgid quan dos dels companys van criticar que es desqualifiqués amb virulència Josep Pàmies, que parla de la possibilitat de provar una substància com la MMS (compost de clorit de sodi i d’àcid cítric) per combatre el virus. Sens dubte, Pàmies és un expert en plantes, encara que sigui un personatge controvertit, les opinions de què són molt discutibles.

D’altra banda, no s’entén que no s’investigui amb assajos clínics que demostrin que aquesta substància no funciona en cap cas i que sempre resulta tòxica. En una entrevista a Redacción Médica (01.07.2017), l’estimat cantautor Pau Donés parlava de la seva experiència personal. Afirmava haver complementat la quimioteràpia amb altres teràpies naturals que li alleugerien els símptomes. Deia també: “En tots els hospitals suïssos, hi ha un departament de medicina tradicional i un departament de medicina alternativa que s’ofereix als malalts, cosa que aquí no es fa.” Donés criticava les farmacèutiques per haver sintetitzat els principis actius de les plantes a fi de poder massificar la venda de medicaments. Tanmateix, potser és una manera més fiable d’administrar-los.

Personalment, tinc experiències que corroboren un criteri de complementarietat, i sé d’alguns metges i infermers que, per al seu ús personal, utilitzen remeis de medicina alternativa en alguns casos i que no s’atreveixen a dir-ho per por que els desacreditin. És una qüestió per abordar que demana obertura de mentalitat i rigor científic, sense invectives prèvies. D’altra banda, la situació ha fet ressorgir el vell dilema entre salut i economia que amaga una falta d’inversió en sanitat. Sempre ens perdem en l’anar i venir d’una banda a l’altra del pèndol.

La salut va molt lligada a l’economia, justament. El problema és que la política europea a partir de la crisi del 2008 ha estat implacable en retallades en l’àrea social i sanitària (l’Estat espanyol és un país que destina un 8,9% a sanitat, enfront del 20% de l’Uruguai, o del 9,8% de mitjana de la Unió Europea). Hi ha un virus sense control que es diu endeutament i un altre que s’anomena intoxicació informativa i que només es cura amb silenci i bones pràctiques. Si alguna cosa ens ha mostrat aquesta situació és que ens cal reflexió i consciència. Com deia el físic i filòsof Blaise Pascal, tots els problemes de la humanitat deriven del fet que una persona sigui incapaç d’estar callada i sola en una habitació. D’aquí que moltes malalties estiguin generades o agreujades per l’estrès mental i les emocions desbordades. Tant de bo la nova vacuna sigui un punt d’inflexió, malgrat que no ens escaparem d’un fet: hem de canviar hàbits de consum, reduir residus i preservar la diversitat del planeta.