Ara que hem salvat el Nadal...

Ara que hem salvat el Nadal, toca cordar-se el cinturó i fer allò que en diuen la pujada del gener, però en versió Covid-19. Després de dies d’excessos, toca posar-se a règim. El problema és que no estem parlant d’uns quilets de més, sinó de vides.I els quilos van i venen, però les vides se’n van i punt. Aquest Nadal, molta gent ha exercit l’autoresponsabilitat que es demanava des de les institucions. Però no tothom. S’han fet trobades de risc, que no vol dir prohibides, gràcies a unes laxes recomanacions amb les quals molts es volien autoconvèncer que no estaven fent res de mal –les festes rave són un tema a banda–. Tot perquè calia salvar el Nadal. I ara arriben aquelles conseqüències que tots sabíem.

“No som Alemanya”, es tornava a dir ahir a la roda de premsa de Salut. Cert. Però això no es pot fer servir d’excusa. I encara menys quan aspirem, un dia o un altre, a ser un estat amb autogovern. Ningú discuteix que gestionar aquesta crisi sanitària és extremament complicat. Que els recursos són escassos i que l’Estat espanyol, que sí que hauria d’estar a l’altura d’Alemanya, no esquitxa ni un euro. Però res és excusa quan governes. Honestedat, transparència, criteri i unitat. Intangibles que es troben a faltar. I per exercir-los no cal ser Alemanya.