L’optimisme dels irresponsables

La directora general de Promoció de la Salut, Carme Cabezas, diu en una entrevista a TV3: “Sí que estàvem preparats per fer-ho, però potser vam ser massa optimistes en els terminis temporals, no vam tenir en compte aquesta setmana de preparació.” A veure, senyora directora general: diu una setmana de preparació si han tingut nou mesos per fer-ho? Quan un fracàs és tan clamorós, el mínim que es pot fer és reconèixer-lo i demanar perdó, però no tractar-nos com incapaços. Posteriorment, i la mateixa consellera Alba Vergés ho ha reconegut, no tenien neveres perquè estaven aturades a la frontera (desmentit per Pfizer), no teníem prou infermeres formades i no tenien els consentiments familiars. Curiosament potser vostè no ho ha advertit, però les tres coses es podien fer perfectament i eficientment durant aquests nou mesos que no han fet res i tenir-les a punt el dia D.

Em sorprèn que ningú del govern hagi aixecat el dit per dir que no s’estaven fent les coses bé i que arribarien les vacunes i ens trobaríem sense poder vacunar. La gent corrent, amb la urgència que teníem que arribessin les vacunes per començar el procés, mai de la vida ens hauríem pensat que el nostre govern fos tan ineficaç en un moment que tenim una mitjana de quaranta morts diàries i teníem la major part del país aturat. Ni el colossal drama sanitari ni l’econòmic els han fet sentir sobre seu la responsabilitat de país que tenien? Com pot dir la consellera Alba Vergés que han sigut “massa optimistes” i vacunaran “també els festius”? Han fet els números del temps que necessiten per assolir una immunitat del 70% dels 7.500.000 catalans, advertint-los que tots s’han de revacunar? El Departament d’Economia i el d’Empresa han quantificat quin cost tindrà en PIB i llocs de treball la ineficiència? L’epidemiòleg i exdirectiu de l’OMS Daniel López Acuña ho té clar: “Amb unes dades cada vegada més negatives hem d’actuar com si es tractés d’una guerra o operació militar.” De fet a les UCI des hospitals, que no depenent dels polítics, mai s’han imaginat tancar-les perquè és un dia de festa, perquè saben que d’ells en depenen vides humanes i no poden dir que els han fallat els plans o que no tenien la gent preparada, quan Salut té un grup de 6.000 voluntàries per posar vacunes inactives.

I si ja amb les 60.000 vacunes que ens han d’arribar setmanalment de Pfizer no som capaços d’organitzar-nos per posar-les totes, quan ens arribin la d’Oxford, que està al caure, què farem? No creuen que tot això és una estrepitosa manca de planificació, ben segur que complexa, però que un govern ha de ser capaç de gestionar-ho? Han mirat què fa Israel, líder en vacunació, que no fem nosaltres? Doncs els ho diré: una planificació excel·lent de tots els recursos i una logística extraordinària, i vacunar 24 hores al dia tots els dies de la setmana, siguin o no festius, perquè l’objectiu és salvar vides.

Com és fàcil fer comptes, si no hi posen més diligència tardarem anys a tenir els 7,5 milions de catalans vacunats si segueixen amb la seva parsimònia i manca de responsabilitat social i política. I el més trist de tot és que cada dia moren una mitjana de 40 persones i l’economia s’està enfonsant cada vegada més.

La por d’exercir la responsabilitat política que tenen, els ha fet prendre una altra mesura difícil d’entendre. Han deixar passat totes aquestes festes sense confinaments sabent que s’escamparia el virus, així ho pronosticaven tots els científics, i ara anuncien un confinament municipal més estricte pel descontrol de les dades de rebrots de la Covid-19 que ja es preveia. Sempre hem d’anar rere els fets?

El Dr. Josep M. Argimon, secretari de Salut Pública, que sempre havia tingut un discurs ponderat i sobretot clar, dilluns no va tenir el seu millor dia, perquè amb tota aquesta disbauxa de la vacunació com a argument va dir: “Ens hem posat massa nerviosos, el pla de vacunació té una durada de 365 dies.” O sigui, estem vorejant els 18.000 casos setmanals de nous infectats amb un creixement del 4% diari i ens posem nerviosos? Aquesta vegada el seu relax és molt preocupant.

Realment si tots ells treballessin en una empresa privada i haguessin de donar explicacions del que ells en diuen optimismes, potser els dirien que són irresponsabilitats.